12 de febrer de 2019
12.02.2019

ESCALA MÒBIL DE SALARIS

12.02.2019 | 06:00

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2019 és de 900 €, un increment de 164 € de l'SMI de 2018 (un 22,3%). El Govern de Pedro Sánchez argumenta que, d'acord amb el que disposa l'article 27.1 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, ha tingut en compte quatre factors: «a) l'índex de preus de consum, b) la productivitat mitjana nacional assolida, c) l'increment de la participació del treball en la renda nacional i d) la conjuntura econòmica general».
El Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc d'Espanya, el BBVA Research i la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas), entre altres institucions, representatives del pensament neoliberal, han entrat a matadegolla en conèixer la mesura.
La patronal ha alertat que l'SMI hauria d'augmentar només quan creixi la productivitat, la creació d'ocupació, la competitivitat, la qualitat dels llocs de treball, la qualificació dels treballadors i... també dos ous durs.
Com que els ideòlegs del neoliberalisme sostenen que els requisits anteriors no es compleixen, anuncien catàstrofes a dojo: les empreses no podran assumir l'increment dels costos salarials i es veuran obligades a acomiadar treballadors o a reduir hores de treball. No obstant, descarten que els empresaris absorbeixin l'increment de l'SMI amb càrrec als beneficis: ho repercutiran, si són competitius, en els preus dels productes o serveis.
Doncs bé, l'evidència empírica no és concloent pel que fa a l'impacte de les pujades de l'SMI sobre l'ocupació. Els experts es curen en salut en admetre que els resultats són diferents segons països, col·lectius de treballadors i condicions temporals.
En altres paraules, reconeixen que les projeccions sobre la pèrdua de llocs de treball i la fallida d'empreses comporten un elevat grau d'incertesa.
Per contra hi ha uns fets contrastats. Durant els darrers tres anys, els preus han pujat, el PIB ha crescut, les empreses han augmentat els beneficis, però els salaris han perdut poder adquisitiu. Les amenaces a la competitivitat no provenen dels salaris, sinó del creixement dels marges empresarials globals.
És a dir, la manca de correlació entre desenvolupament econòmic, augment dels beneficis i evolució dels salaris ha agreujat la desigualtat en la distribució de la renda.
Per tant, és necessària una escala mòbil de salaris que asseguri un augment automàtic en la mateixa proporció que s'incrementin els preus dels articles de consum.
En aquesta línia, la cadena de supermercats Mercadona, amb uns 84.000 treballadors, ha signat un conveni per als propers cinc anys que garanteix una retribució mínima bruta de 1.300 euros mensuals i un increment progressiu del salari base vinculat a l'IPC.
És un exemple a seguir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook