Avui ens tornarem a trobar a la plaça de l'U d'Octubre de 2017, aquest cop en un acte unitari, per tal d'alçar un clam de rebuig en contra de l'inici d'un judici vergonyant. Dit així sona prou bé. Acte unitari, alçar un clam, rebuig... ens hem acostumat a fer servir grans paraules per vestir la nostra capacitat petita d'oposició a un Estat massa gran. És una guerra sense fons, com aquelles batalles antigues de desgast, en què ningú guanya i tothom perd. Nosaltres llancem grans frases i des de l'altre costat ens responen amb grans frases, també, i amb el pes d'una justícia feta a mida i d'un estament policial proporcional. També.
Així i tot, no voldria semblar massa alarmista. El d'avui serà un acte unitari. Ho torno a repetir, sí. Perquè costa, i molt, que un munt d'entitats i de partits polítics decideixin aparcar protagonismes petits per fer molt més gran un acte. Unitari vol dir això, i no que tots els altres han d'anar units a mi. Ens entenem, oi? Perquè encara hi ha qui pensa que la generositat és un defecte dels temps moderns.
Avui el clam serà únic. No cal posar en el mateix crit, avui, tots els «ismes» que ens passin pel cap. Avui només ens oposem a l'inici d'un judici que mai havia d'haver existit. Fa vergonya pensar que es puguin demanar responsabilitats penals a un grup de polítics per posar urnes. I fa vergonya pensar que ens ho hem mirat, indignats això sí, però de lluny. Avui podrem unir un sol clam de rebuig, però estarà molt bé fer un parell de reflexions al mateix temps. Una, quina part de responsabilitat tenim cada un de nosaltres. I dues, què farem, o què estem disposats a fer, si la sentència, com sembla que així serà, els deixa a la presó un munt d'anys. Hi va en joc la nostra dignitat individual, però també la dignitat i la raó de ser com a poble. Com deia el pensador: «La salut d'una societat democràtica es pot mesurar per la qualitat de les responsabilitats exercides pels particulars». Quina és la nostra responsabilitat?
