La manifestació va aplegar la multitud habitual en un partit de Primera, dels quals se'n celebren quatre-cents a l'any. Davant dels que encara parlen del partit fundat per Fraga com la mesura de totes les coses, PP i Ciutadans abaixen l'audiència de Vox. El partit d'ultradreta «sense complexos» hauria sumat més assistents en una convocatòria en solitari. Si insisteix a posar-se al costat de les ultradretes defallents, descoratjarà els emigrats de les sigles veïnes que l'han impulsat a ser la força clau del futur.

S'insisteix en el dany irreparable que Vox infligeix a PP i Ciutadans, fins al punt que els dirigents de les ultradretes que van arribar abans insisteixen que no s'han «contaminat». De nou la inèrcia de l' establishment, perquè són els sense nord Casado i Rivera els que contaminen la puixança extrempopopulista d' Abascal, i no només perquè el cavallista sigui l'únic dels tres líders que sap posar en una ortodoxa posició de ferms. La confraternització entorpeix el creixement de Vox, segons es va visualitzar en una convocatòria que va quedar a distància sideral de les masses congregades en el Dia de l'Orgull Gai. O en les últimes deu Diades catalanes, o en les manifestacions de Rajoy contra Zapatero, i així successivament.

Els concentrats de diumenge s'han de repartir entre almenys tres partits, de manera que el poder de seducció de cada formació no difereix massa de Madrid en un diumenge qualsevol. Vox es nodreix fonamentalment de desertors de PP i Ciutadans, que no desitgen que els colin per la porta del darrere unes formacions que han abandonat. Traslladant la llei de Gresham a la política, la moneda dolenta expulsa del mercat la bona. La puixança neofranquista no s'ha de barrejar amb el declivi neoliberal, llevat que Abascal pretengui que la primera ensopegada de la seva galopada el col·loqui cara al sol en el seu ocàs.