A firmava el filòsof Spinoza, en la seva Ètica, que «els homes s'imaginen ser lliures, ja que són conscients d'allò que volen i desitgen, i ni somniant no pensen en les causes que els disposen a desitjar i voler, perquè les ignoren». Són lliures les decisions que estan prenent aquests dies els polítics catalans i espanyols, o és un miratge, i en realitat estan determinades per causes que ignoren? O més aviat succeeix que són conscients d'aquesta determinació causal, però la disfressen amb el vestuari de la llibertat?

Va començar dimarts la vista oral del judici contra dotze polítics i activistes catalans acusats de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència pels fets de setembre i octubre del 2017. Els processats consideren que no van fer res dolent. Encara més: estan convençuts d'haver fet allò que estaven obligats a fer, ja que s'hi havien compromès en els seus programes electorals o davant els seus associats. Els governants afirmen que van complir les resolucions del Parlament de Catalunya, al qual es deuen; la presidenta de la cambra, que tenia el deure de donar via lliure als debats i votacions volguts per la majoria; i els Jordis, que tenien un deure de lideratge envers la gent que protestava. La fiscalia, al seu torn, es mostra convençuda que no podia fer altra cosa que presentar les querelles i mantenir les acusacions, ja que es troba en presència de greus delictes. Tothom té un munt de raons per justificar que va fer exactament el que havia de fer. Podia haver estat altrament? La raó ens diu que sí, que el Procés es podia haver enfocat d'una altra manera, i també la resposta de l'Estat. Però potser Spinoza l'encertava, i ni els uns ni els altres eren lliures de veritat i tots estaven determinats per causes que no controlaven.

Es va tancar ahir el debat dels Pressupostos de l'Estat, que ERC i PDeCAT han bloquejat perquè Pedro Sánchez no vol ni parlar d'autodeterminació. Podien fer diferent, els uns i l'altre? Sánchez podia cedir? Podien fer-ho els independentistes? Tots dos estaven condicionats per actuar com ho han fet. Tot té una causa, que al seu torn té una causa, i així indefinidament. Però entre les causes de les nostres decisions es troba també tot allò que hem decidit en el passat. I el que decidim avui causarà decisions futures. Spinoza no té tota la raó: hi ha un marge per a les decisions lliures des del moment que som capaços de reflexionar sobre els condicionants que pesen sobre elles.