Els bisbes catalans s'han manifestat sobre les denúncies de les pràctiques abusives per part d'alguns capellans i pel constant degoteig de casos d'abusos sexuals. Ja era hora. Han tardat massa, però. L'Església hauria d'haver reaccionat amb més celeritat i, el més important de tot, no quedar-se únicament i exclusiva amb una nota demanant perdó. El perdó està molt bé. És un deure cristià però aquesta mostra de perdó hauria d'anar acompanyada d'accions més visibles perquè, d'una vegada per totes, l'Església es tregui de sobre la imatge dels abusos sexuals. Els bisbes també afirmen sentir dolor i vergonya. Suposo que el mateix dolor i vergonya que senten els creients i catòlics veient com cada dia surt un nou cas d'abús sexual. En el seu comunicat els bisbes prometen que col·laboraran amb la Justícia perquè s'aclareixin totes les denúncies. Han fet bé els bisbes catalans fent aquestes manifestacions i més quan fa uns dies l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va dir que els casos detectats a la seva diòcesi eren fruit d'un «mal moment» dels capellans denunciats. Això sí que és vergonyós. Per tant, ara que els bisbes catalans -no oblidem que seguint les directrius del papa Francesc- s'han mostrat valents i demanen perdó cal fer tot el possible perquè no es tornin a repetir mai més abusos.
