Circ a la carta

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Aquesta setmana comença el Festival Internacional del Circ en la seva vuitena edició, que els primers anys s'havia fet a Figueres i que ara es farà a Girona.

Hi ha moltes criatures que ja estan il·lusionades amb els espectacles on tenen previst d'anar i, per descomptat, adults també. Mentrestant també aquesta setmana ha començat el judici del procés a la Sala Penal del Tribunal Suprem. Per a alguns també és com un espectacle i només cal haver-hi llegit una part de la informació donada als dies previs per veure que no s'ho prenen amb seriositat i sí, només, com una tribuna on expandir els seus missatges de condemna.

Però encara que el judici pugui semblar un circ mediàtic, és quelcom molt important perquè hi ha unes persones que han estat empresonades i que ara són jutjades per uns comportaments i causes gens clars, si es que algú va més enllà de les ideologies.

Una part majoritària de la societat catalana creu que tot s'ha fet des d'una desmesura molt difícil de justificar. I per això viu aquest judici amb una sensació i sentit d'amenaça d'irrealitat molt preocupant.

La nostra companya, ràdio

Lluís Torner i Callicó girona

Un any més, el dia tretze de febrer, des que fou proclamat per l'ONU, l'any 1946, se celebra el Dia Mundial de la Ràdio sota un lema: Diàleg, tolerància i Pau.

Al decurs de tot aquest temps, és immensa la quantitat d'esdeveniments importants que s'han tractat a través d'aquest mitjà, de la qual cosa prové la seva importància.

D'acord que ha de com­pe­tir amb la televisió, però per a molta gent continua essent un dels principals transmissors d'informació.

Ara mateix, d'ençà que ha començat el judici per als nostres polítics empresonats ?que tant preocupats ens té? està tenint un paper ben important, per permetre'ns seguir la marxa d'aquest esdeveniment, tan transcendental, per al tema cata­là, des de qualsevol racó on ens puguem trobar; cosa que no pot fer la televisió, que demana estar pendent de la pantalla.

Ara bé, d'acord amb el lema abans esmentat de diàleg, tolerància i pau, relacionant-lo amb tot el problema que ens ocupa i ens preocupa, culminat en l'actual judici, fa pensar que, si s'hagués respectat, quan calia, per totes les parts, possiblement no hagués sigut necessari arribar on som.

Finalment, amb tots els respectes que ens són propis de la gent gran, se'ns acut un símil, de caràcter esportiu: frontó ?tu enfront de la paret? o ping-pong ?tu davant d'un altre?, què preferim? És el nostre parer.

Interessos

o drets humans?

Xavier Serra Besalú GIRONA

No estic d'acord amb el plantejament d'en Martí Saballs («Autodestrucció», 15/2/19) en el qual, ras i curt, es ve a dir que, tot i l'evident i reconeguda -per ell mateix- misèrrima inversió en les infraestructures catalanes per part de l'estat espanyol des de fa un munt d'anys, ara hauria calgut donar suport als pressupostos d'en Sánchez (PSOE), ja que «parlen» de posar unes calerons a l'R4. Vés a saber! Que no veu que ens entabanen?

Espanya no farà res per Catalunya (com demostra la inacció de PP o PSC quan han estat governant allà), que no sigui per seguir-nos munyint a baix cost.

L'única solució és reconèixer que hi ha dret a pensar diferent, que no es pot atemorir o empresonar a qui no és unionista, i que -si un dia ens administrem- ja ho arreglarem. Són drets humans i cívics (i ens els treuen amb presó i enduent-se inversions amb males maneres).

L'actitud que veig darrere aquesta columna -amb respecte per al seu prestigiós autor- és la de la dona sotmesa al marit que li diu que, si fa el que ell vol (sigui o no bo, i no volgut), li comprarà bisuteria per justificar-se. I per seguir-ne abusant. Xantatge! Conculcació de drets! Repressió!

Els catalans entenem la política d'una altramanera, amb dignitat (i ja sé que no hi ha dret per com tracten rls de l'R4, i a tots, aquesta gent).