16 de febrer de 2019
16.02.2019
Diari de Girona

Casado i els fills

16.02.2019 | 01:35
Casado i els fills

En el món ideal del líder del PP Pablo Casado una dona acaba de donar l'última empenta entre panteixos.

– Enhorabona, senyora. Aquí té el seu contribuent.

– Però doctor, és nen o nena?

– És una incubadora de futurs cotitzants.

– Doctor, m'amaga alguna cosa. No està sana?

– No sé com dir-li això: em temo que serà autònoma.

Només algú que s'ha tret el màster de Sociologia faltant a classe a la Universitat Joan Carles I s'atreviria a lligar el problema de l'envelliment galopant de la població espanyola amb l'avortament lliure. Amb la desimboltura de qualsevol venedor de regenerador capil·lar, Casado ho va fer dies enrere, i va prometre tornar a la llei de supòsits del segle passat si arriba a la Moncloa, per assegurar el futur del sistema de pensions. Potser pretén captar vots entre els creacionistes, els tertulians i els astròlegs. Els drets de les dones amenacen l'estat del benestar, no direm que aquest aprenent d' Alberto Ruiz Gallardón, el ministre de Mariano Rajoy que va dimitir i va haver d'embeinar-se una retallada similar a l'ara proposada per la norma d'interrupció de l'embaràs, no ajudi a escalfar el 8-M.

Sorprèn una mica la preocupació per la natalitat del representant del partit que va pujar al 21 per cent l'IVA dels bolquers. Jo, que en vaig comprar uns quants milers, em pregunto quina petita part de la meva generosa aportació va acabar als havers de Paquí Pallá, s.l., o el que és el mateix, PP, s.l, l'empresa creada per desviar fons públics al pagament de la campanya d' Esperanza Aguirre i altres mamandúrries. Tingueu molts fills, pagueu els seus bolquers a preu de caviar, i així els d' Ana Mato gaudiran de pallassos gratis, regal dels comissionistes del seu partit.

Que Pablo Casado hagi posat a l'altura del betum el debat sobre la conciliació familiar, indispensable per frenar el declivi de la taxa de natalitat, em posa molt trista. Anem apanyats si tot el que es pot esperar dels conservadors, que exigeixen nadons però retallen l'accés als tractaments de fertilitat en la sanitat pública, és obligar a parir a les dones que no volen fer-ho. Perquè hi ha les que sí que ho desitgen i no poden per culpa de les ocupacions precàries, els horaris embogits i la dificultat de compaginar una carrera amb la cura dels nens. Controlar el preu dels lloguers resultaria molt més eficaç per incrementar els naixements que tornar al fosc temps dels avortaments clandestins (per a les pobres, és clar). Però el mercat immobiliari és lliure, no així les dones. Les dones són les responsables que se'ns en vagi a fer punyetes el preciós sistema organitzat perquè elles es quedin a casa vetllant per la prole, mentre que ells es dediquen a les seves coses. Ampliació de les baixes maternals, inversions en escoles bressol i escoles, ajudes a les monoparentals, incentius directes... Està tot per fer i hem perdut una altra legislatura.

Hi ha països civilitzats que consideren els fills com un bé social que cal protegir, i no com la mà d'obra que propugna Casado. Països on conviuen polítiques actives de suport a les famílies, i molt especialment a les mares, amb l'avortament. Són llocs on les ciutadanes plenament emancipades poden triar què fan amb el seu cos i amb la seva vida. Siguin mares o no, hagin avortat o no, segur que totes coincidirien a partir-se de riure si un tipus els proposa: «Voteu-me, i jo us trauré el dret a decidir lliurement».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook