Ha començat el judici contra els polítics independentistes i, per extensió, contra tots els que vam participar en el referèndum de l'1 d'octubre. Dreta i ultradreta van decidir preparar un aperitiu en forma de manifestació preventiva diumenge passat per veure si així en treien encara un xic més de rendiment. Malgrat l'èxit discutible, l'efecte s'ha aconseguit igualment. Pedro Sánchez ha convocat eleccions el mes d'abril. La no aprovació dels pressupostos n'és el pretext. Així doncs, a més de ser a la presó i en ple judici, per al qual als polítics catalans els pot caure una pluja d'anys de presó, heu-los aquí sotmesos a tota mena de xantatges per tapar la manca de coratge dels governs veïns. De moment, doncs, ja hauran caigut dos governs. I també de moment els de Vox (pobres, els editors dels diccionaris homònims!) seran en pantalla cada dia. Que l'acusació popular es concreti en l'acusació de Vox és antològic.

Fa feredat veure com alguns advocats s'esgargamellen defensant la justícia espanyola. Per acreditar les seves opinions fan referència a una justícia capaç de condemnar partits polítics per casos de corrupció o ministres del govern. D'acord. Però aquest no és el problema. El problema és que la justícia espanyola defensa la nació espanyola i, contra aquest mur, catalans i bascos, com a representants de dues nacions a qui veuen com a enemigues, ens hi estimbarem sempre. Per això Pedro Rubira, fiscal de l'Audiència Nacional, va qüestionar la parcialitat i la serenitat dels jutges catalans. Sap perfectament que, de l'existència d'una nació, se'n desprenen també sistemes de valors, maneres de fer i visions diferents (eps, no dic millors, dic diferents!). El president Sánchez pot convocar eleccions si no vol afrontar el problema. Votarem. I el problema, com el dinosaure, continuarà allà.