17 de febrer de 2019
17.02.2019
Diari de Girona

Cartes

17.02.2019 | 06:00
Cartes

El tren convencional, social i transfronterer; una petita/gran victòria
Josep M. Loste i Romero PORTBOU
Des de l'Associació Defensem el Tren de l'Empordà/Iaeden, juntament amb la UTPP (Associació d'usuaris del tren Perpinyà Portbou), ens voldríem felicitar per aquesta bona notícia; aquesta petita/gran victòria, en el sentit que des del dilluns 11 de febrer hi va haver un increment de les interconnexions entre Portbou i Cervera de la Marenda. Aquest triomf del sentit comú és el fruit de molts anys de lluita i mobilitzacions de les associacions Defensem el tren de l'Empordà i UTPP, juntament amb la PTP i la Fnault, els ajuntaments del territori, del nord i del sud, i els usuaris i la població, la ciutadania d'aquest tram entre Perpinyà i Figueres. Ara és el moment de continuar, tots units, bategant per un millor tren convencional transfronterer. La nostra lluita, cívica i social, a favor d'un tren convencional social i transfrontererer digne ha de complementar-se en millors convois, més freqüències, més seguretat ferroviària i wifi gratuït en els trens.


Una molt
bona notícia
JOSEP MARIA BOSCH girona
El diumenge passat, dia 10, una sèrie de partits, «els de sempre», van convocar una manifestació a Madrid, per fer fora el president espanyol. La manifestació es convocava, en aparença, per «la unidad de España», però, en realitat a qui es convocava és als intolerants, als animadors a l'odi, als pocavergonyes, als excloents€ en definitiva, a tots aquells que creuen que poden fer les mil i una malifetes amb tal de cridar ben fort «Viva España» o que, en el súmmum de la seva maldat, es queixen que uns presos polítics estiguin empresonats prop dels seus familiars. I, la bona notícia ?molt bona a parer meu? és que malgrat pagar-los el viatge i malgrat donar-los entrepans (ben igual que en temps d'en Franco quan es repartien amb els ­camions de butà), a la convocatòria només hi van acudir quatre gats.
Fixeu-vos el poc que representen 45.000 sobre més de 40 milions, per exemple, comparant-los amb els que es van manifestar per l'orgull gai (700.000) o, senzillament, els que han acudit a la festa dels «Súpers», a Lleida (190.000). Ja no dic els més d'un milió de les manifestacions dels 11 de setembre a Catalunya
I, una vegada més, n'hi va haver alguns que van fer el ridícul mes espantós. I no parlaré, només, dels tres «periodistes» a qui s'havia donat un minut de «glòria» i que van acabar convertint-lo en un clam per l'estupidesa humana i per la seva indigència mental. Tampoc dels tres organitzadors, els «trillizos de Aznar» com anomenen a Casado, Rivera i Abascal, capitosts del «trifachito». Els que van tenir el seu dia de «glòria» van ésser, d'una part, el peruà Vargas Llosa ?abans Premi Nóbel, avui Premi Pocavergonya? i el francés «Maniel Vals» que, abans, havia d'arribar a ser el «Rei Sol» de la França del segle XXI i ha arribat tan sols a candidat a alcalde de Barcelona, avergonyint així la seva pròpia familia.
Seria bo que l'espanyol mitjà ?ara ja sabem la poca entitat dels excloents i dels intolerants? prengués nota de tot això i ho tingués en compte quan sigui cridat a votar.


Quan ho entendran?
ÀNGELA FERRER I MATÓ Girona
Segons la meva modesta opinió ens estem dispersant massa. En aquests moments tan greus no és bo aplicar la dita de «tants caps, tants barrets». Jo, i això que segueixo força tant la premsa com les notícies de la televisió, ja m'he perdut amb el nom dels partits catalans.
De veritat que s'està gestant un veritable galimaties i Puigdemont no ajuda a aquesta unitat que jo considero necessària. Ans es dedica a crear-ne de nous i genera al meu entendre confusió. Tots els que desitgem una Catalunya lliure sense esclavatge i que pugui desenvolupar les seves estructures pròpies hauríem de formar una pinya indestructible i ferma que seria difícil de vèncer. Però quan un pensa pi , l'altre pensa pa, i així no anem enlloc. Estem encallats i en una situació molt delicada perquè si arriba a formar govern el trio «de la benzina»,tots sabem qui són, Catalunya, «caput», ja es pot preparar a passar-les «canutes», com es diu vulgarment. No ho veuen els que manen? Sempre ha estat així i per aquesta mateixa raó mai hem guanyat, sempre hem estat ­víctimes propiciatòries. Els tres superdretans sí que van a una, almenys contra els catalans, i faran servir la raó de la força i, nosaltres, «caput». Encara espero que recapacitin, baixin del ruc i deixin alhora de fer-lo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit