El dietari

Els promotors i constructors de la Costa Brava remuguen per la moratòria de la construcció decretada per la Generalitat. Jo també estaria preocupat si fos el fabricant de tractaments en contra dels polls i s'inventés el repulsiu definitiu.

Diuen els promotors que, exceptuant Girona ciutat, només a la costa hi ha activitat constructiva. Hauran de buscar alternatives o un altre ofici. Per fi un govern ha decidit protegir aquesta portentosa però profanada costa, enmig d'una encertada campanya per convertir-la en reserva de la biosfera.

Esperem que el looby del totxo no se'n surti.

Diumenge - Negocis a Jafre

Les bones idees, grans o petites, però fetes amb cap i amb intuïció, solen ser sinònim d'èxit. És el cas del Birrot. Un bar molt popular, però a Jafre. Un poble amb només 30o veïns i escaig, incloent-hi el seu habitant més conegut: el baró de Münchhausen i antic director teatral. Però, en canvi, té aquest bar que s'omple cada cap de setmana i a l'estiu bull. Un cerveseria amb 6 tiradors, quina més bona que l'altre, amb un local interior acollidor, una magnífica terrassa d'inspiració romàntica, on s'hi fan petits concerts, i un parell de hippies (llicència literària) simpatiquíssims i molt professionals que et descriuen amb passió i sapiència cada birra que et serveixen. Resultat: atrau gent de tota la comarca i més enllà.

Són visions de negoci que cap petulant estudi de mercat pot arribar a detectar, com ara la carnisseria can Raliu (malnom de l'avi rialler de l'actual propietari), l'altre portent de Jafre, on es fa la millor botifarra de perol del planeta.

Dilluns - Camins de ronda

Després d'anys sense invertir massa res, Costes de l'Estat anuncia que invertirà més de 300 mil euros en camins de ronda de la Costa Brava. A Pals, Palafrugell, l'Escala, Colera, Portbou...

Els camins de ronda són, probablement, un dels principals atractius de la Costa Brava desestacionalitzada. El millor imant per al turisme quan no és temps de platja, que depèn del Govern central. Durant anys, el Govern del PP no només no ha ampliat el recorregut, sinó que ha deixat que es degradessin tots els camins.

Dimarts - Misericòrdia per a Santi Vila

En temps d'odi, si ets Carles Puigdemont tens garantit l'odi d'un bàndol. I si ets Inés Arrimadas tens garantit l'odi de l'altre. Sobretot en el gran hàbitat dels odiadors, que és el de les xarxes socials. Però hi ha un cas supercalifragil·lístic-espialidós. El de Santi Vila, que és l'home més unànime de la història recent, odiat per uns i pels altres. Per tots. Uns per haver participat en el govern de la DUI i altres que el consideren el gran Judes de l'independentisme. Tanta unanimitat i tanta solitud ?quan s'allunya a peu cada dia del Suprem és una imatge poderosament cinematogràfica? hauria d'activar el catòlic que tots portem amagat dins: misericòrdia i indulgència per a Santi Vila!

Dimecres - Llaços grocs blanquejats

Es podria anomenar doctrina Marchena, en referència a la resposta que ha donat a Vox el president de la sala que està jutjant els presos polítics catalans. El partit que odia les dones i els immigrants ha demanat que s'obligui a treure's els llaços grocs als acusats. Marchena els ha respost que no perquè és un símbol ideològic que, com a tal, s'ha de respectar. El jutge suprem blanqueja, doncs, els llacets grocs que encara avui fan enfollir els que treuen a passejar el gos amb un cúter a la butxaca i que s'enfilen pels fanals.

Dijous - Tocats no enfonsats

En política donar per mort a algú és irresponsable. I donar per morta Convergència és una temeritat perquè continua tenint, encara que cada vegada més esfilagarsada, una immensa teranyina política arreu de Catalunya que no té cap altre partit. Al PDeCAT estan barallats entre ells i té els lideratges exiliats o inhabilitats. Però inhabilitat temporalment per exercir càrrecs, no vol dir inhabilitat per fer política. Ho hem vist avui. Artur Mas ha estat l'estrella en la presentació de Jordi Masquef, com a candidat a l'alcaldia de Figueres de Junts per Figueres omplint el cinema Jardí. Mai s'ha de donar per morta Convergència... o com es digui en cada moment aquest artefacte camaleònic.

Divendres socialisme o barbàrie?

Pedro Sánchez ha convocat eleccions el 28 d'abril. Sobretot a Catalunya, aquesta campanya es presentarà com la gran disjuntiva, perquè possiblement i, ara més que mai, ho sigui. O govern socialista o el nou règim de l'anomenat «trifachito», que ja ha advertit que Àtila es quedarà curt amb els plans que tenen per devastar l'actual Catalunya. Nomes els falta anunciar que enterraran Franco i Aznar (quan desaparegui aquest últim) a Montserrat, que prohibiran la ratafia, les fires de cap de setmana i el pollastre amb escamarlans.

Els socialistes plantejaran la campanya amb aquesta disjuntiva del Socialisme o barbàrie de Rosa Luxemburg, amb la idea de fer realitat algunes enquestes que corren i quedar segona força a Catalunya, just per darrera d'ERC.

Però hi ha una possibilitat de la qual no es parla gaire, que passa per un govern PSOE i Ciutadans, que és el que voldrien els vells i senils jacobins de l'esquerra. Per mobilitzar el cordó sanitari a Catalunya, Sánchez haurà d'aclarir aquest extrem.