Alan Moore, escriptor i guionista de còmics anglès, va dir que «els artistes menteixen per dir la veritat, mentre que els polítics menteixen per ocultar-la». Ignoro si la regidora gironina Glòria Plana coneix l'autor de V for Vendetta, però, amb la seva llarga trajectòria a la política professional (el 2004 ja era regidora amb el PSC i encara ho és, ara amb CiU), sap que en política, com aquell/a que és empaitat al llit amb qui no correspon, el primer que s'ha de fer és negar-ho tot.

Glòria Plana, i per extensió el seu grup municipal, té damunt la taula un sidral amb el puigdemontià projecte del «Bloom», una empresa tecnològica 3D cridada a ser referència a Europa (deia l'exalcalde), que es va fer fonedís fa tres anys. I, en comptes de donar explicacions i assumir responsabilitats, la regidora ha optat pel vell truc de matar el missatger: «Moltes de les informacions del Diari de Girona -ha dit, sense posar-se vermella- no són provades o no són certes i han estat filtrades». Sí, senyor, la millor defensa és un bon atac.

Anem a pams. La primera que aixeca la llebre és, precisament, Glòria Plana, en signar el desembre passat un decret requerint «al senyor Richard Hebert (en el seu moment, director del Bloom) el retorn a les instal·lacions del projecte Clúster TIC-Media dels materials retirats per aquest, segons li consta a l'administrador concursal del Parc Tecnològic, i alhora proporcioni una relació detallada dels fets». Fins llavors només hi havia sospites. Quan el regidor de la CUP Lluc Salellas té coneixement d'aquest decret, fa la seva feina i demana més detalls en el ple del passat 21 de gener. El PSC, que feia temps que investigava el fracàs del Bloom i el seu rerefons, també comença a exigir explicacions a l'Ajuntament de Girona. A partir d'aleshores, Diari de Girona publica les actes de la Comissió de Seguiment i els resultats de les auditories. Tot ben documentat i molt revelador del fracàs del Bloom, com sap Glòria Plana.

El problema que té ara la regidora de Promoció Econòmica, de fet en té uns quants de problemes amb el Bloom, és el que també deia un altre anglès fa quatre segles, el poeta Alexander Pope: «El que diu una mentida no sap quina tasca ha assumit, perquè estarà obligat a inventar-ne vint més per sostenir la certesa de la primera».