18 de febrer de 2019
18.02.2019
Diari de Girona

Amor i treball, Una combinació complicada

18.02.2019 | 06:00
Amor i treball, Una combinació complicada

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia el 19 de setembre de 2018 va abordar una interessant, i polèmica, qüestió, la de les relacions extramatrimonials a la feina, i si poden donar lloc a un accident laboral. La sentència ha adquirit molta més rellevància mediàtica a partir de la seva difusió als mitjans, esmentant l'assassinat d'un treballador autònom, cap de l'esposa de l'assassí, sent la causa del tràgic succés la certesa per part de l'agressor que la seva dona i l'assassinat mantenien una relació sentimental.
El litigi que va donar origen a l'esmentada sentència es va iniciar amb la demanda presentada, en procediment de Seguretat Social, per la vídua d'un treballador afiliat al règim especial de treballadors autònoms (RETA). La pretensió continguda en la demanda, de reconeixement del caràcter professional de la contingència (mort del treballador) que va donar origen a la pensió de viduïtat, va ser estimada per sentència dictada pel Jutjat del Social núm. 1 d'Almeria el 16 de juny de 2017. La demandant, afiliada al Règim General de la Seguretat Social, estava casada amb el treballador mort des del 10 de març de 1975. El decés del treballador es va produir el 3 de maig de 2015 mentre prestava els seus serveis com a treballador per compte propi. Incoat expedient de viduïtat, la Direcció provincial de l'INSS d'Almeria va reconèixer, amb data de 17 de juny de 2016, la prestació de viduïtat per contingències comunes. Amb anterioritat, el 7 de juliol de 2015 la mútua havia declarat que no estàvem en presència d'un accident de treball, és a dir d'una contingència professional, perquè la mort no tenia cabuda en cap dels supòsits regulats en l'art. 115 de la Llei General de Seguretat Social llavors vigent, havent ratificat posteriorment la seva decisió inicial en haver desestimat la reclamació administrativa prèvia interposada per l'esposa del mort.
La mort es va produir a conseqüència dels trets d'escopeta que el marit d'una treballadora que prestava els seus serveis en l'empresa va realitzar contra aquell treballador per compte propi mentre es trobava prestant els seus serveis en el centre de treball. És a dir, el marit va acudir al lloc de treball tant de la seva esposa com del mort, va buscar aquest últim i va acabar amb la seva vida. Queda constància que el marit havia acudit en diverses ocasions amb anterioritat al centre de treball i que havia mantingut converses amb el mort perquè «acomiadés» la seva esposa, a al qual cosa s'havia negat aquest, amb l'argument que «era la mateixa treballadora a la que li corresponia abandonar el treball si era la seva voluntat».
Contra la sentència d'instància la Mútua va interposar recurs de suplicació. La revisió sol·licitada dels fets provats va ser acceptada parcialment. En què va consistir? En la incorporació d'algunes dades sobre la relació extramatrimonial entre el treballador mort i l'esposa d'aquell que va efectuar els trets que van acabar amb la vida del primer. En efecte, primer es recull que el treballador, el dia de l'agressió, va acudir on es trobava la seva dona, cuidant la seva mare, i va acabar amb la seva vida mitjançant dos trets. A continuació, es va traslladar a l'empresa on aquella prestava els seus serveis i va acabar també amb la vida d'aquell per al qual prestava els seus serveis. Sembla que la gelosia va tenir molt a veure amb la reacció del marit, ja que en declaracions a la Guàrdia Civil va manifestar que la causa de tota la seva actuació havia estat la «certesa» que els dos morts mantenien una relació extramatrimonial. La revisió acollirà totes les dades fàctiques incorporades en la pretensió de revisió, però no les declaracions formulades a la Guàrdia Civil ni les conclusions policials, «en tant que no són documents hàbils per revisar el relat de la sentència... no es tracta d'un fet provat que consti en una sentència ferma...».
La part recurrent al·lega infracció de l'art. 115 de la llavors vigent LGSS, per considerar que els fets esdevinguts responien a una motivació aliena a la feina, a diferència de la tesi sostinguda per la sentència del Jutjat, en què es va arribar a la conclusió que el fet causant es devia «a l'existència d'una culpa criminal d'un tercer guardant relació amb el treball» i que per això havia de ser considerat com una contingència professional, recolzant-se en el fet que el treballador mort era al centre de treball quan es van produir els trets, l'esposa treballava al mateix centre, i l'autor dels trets havia pressionat en diverses ocasions el mort perquè l'acomiadés.
Qüestió a debat: Va ser l'accident conseqüència directa i immediata del treball, o bé va obeir a raons alienes a la feina? Abans d'arribar a donar una resposta afirmativa, i confirmar per això la sentència d'instància i desestimar el recurs de suplicació, la Sala realitza una àmplia anàlisi de la situació jurídica del treballador mort, afiliat al RETA i per tant amb una regulació pròpia sobre l'accident de treball, entenent per tal el que sigui conseqüència directa i immediata del treball que realitza per compte propi, o el que és el mateix, que tingui connexió amb el treball. Ara bé, respecte a la contingència de la prestació de viduïtat no hi ha diferències normatives al respecte.
A partir dels fets provats, la Sala analitza si l'acció criminal duta a terme pel marit de la treballadora (també morta) té o no relació amb el treball. L'agressió al treballador autònom que va acabar amb la seva vida va tenir una relació directa amb la feina o es va deure purament i exclusivament a la gelosia del marit, que sospitava del cert que la seva dona mantenia una relació extramatrimonial amb aquell? La Sala, amb una visió molt àmplia del concepte d'accident de treball, arribarà a la conclusió de la seva existència, basant-se, i fent seva la tesi de la sentència d'instància, en el fet que l'esposa del mort era empleada del treballador autònom també mort, i que en diverses ocasions, en els dies anteriors al tràgic esdeveniment, l'agressor havia demanat al mort que acomiadés la seva dona, a la qual cosa aquest es va oposar.
En cas de prosperar aquesta tesi de la sentència del TSJ, s'amplia considerablement el supòsit d'accident de treball, ja que podria abastar totes les manifestacions de relacions matrimonials en una empresa, siguin amb un/a superior o un/a company/a, que finalitzessin amb la mort del treballador o treballadora que mantingués aquesta relació amb la parella de qui va ser agressor, si aquest tingués «certesa» d'aquesta relació i hagués fet anteriorment el possible perquè finalitzés, parlant ja sigui amb els seus superiors o bé amb el mateix afectat. En fi, gelosia i relació laboral són mals companys i no sé fins a quin punt pot acollir la tesi tan àmplia de la sentència d'instància i del TSJ.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook