18 de febrer de 2019
18.02.2019
Diari de Girona

Convivència fraternal

18.02.2019 | 06:00
Convivència fraternal

No vivim aïllats, ni podem viure sols. La condició humana té una consubstancial necessitat de conviure i compartir amb els altres, des del mateix moment del nostre naixement. I ho recull perfectament l'article 29 de la Declaració Universal dels Drets Humans, quan diu que tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. I per altra banda, en aquesta mateixa declaració també es remarca que tots els humans som part d'una única família i que hauríem de comportar-nos entre nosaltres de manera fraternal.

Però les coses més senzilles i clares, en la realitat del dia a dia, es tergiversen i s'enfosqueixen. Mirant la nostra societat, ens adonem que la realitat, que la vida diària dels que hi vivim, no acostuma a estar en consonància amb aquests principis, que teòricament totes les persones de bon cor compartim i defensem. El poderós perquè no creu que necessiti el dèbil, els intel·ligents perquè pensen que poden prescindir dels «ignorants», els astuts perquè, habitualment, procuren només per a ells, els agraciats/agraciades perquè menystenen els que no ho són... i així podríem anar seguint. Quin error, quina equivocació!

Dos són els valors essencials que conformaren el naixement de la humanitat, i sense els quals la nostra humanitat no tindrà futur: la compassió i la solidaritat. Sentir amb els altres, compartir els neguits i el dolor, les penes i les alegries, trencar la solitud i les barreres que ens distancien unes persones de les altres, comprendre i escoltar, ajudar i participar en el que és comú i és de tots, és un deure moral i ètic. És imprescindible trencar barreres superficials, reconèixer la diversitat i pluralitat de la nostra societat, eliminar el pensament únic, incentivar el diàleg i la col·laboració, baixar dels núvols ideològics a la realitat quotidiana, oblidar-se de paradisos futurs i ocupar-se del nostre dia a dia tot fomentant la convivència, la solidaritat i la justícia. La vida humana és curta, i cal que tingui sentit aquí i ara. Cal superar conflictes i fomentar vies d'entesa i comunicació, a tots nivells.

I en el compromís per una convivència cívica i dialogant, des del respecte bàsic a la dignitat de tota persona, cal avançar per fer que el que és legal esdevingui just, que la burocràcia de les organitzacions i administracions recuperin el sentit d'humanitat, que els que ostentin responsabilitats i poder siguin exemples d'humilitat i honestedat i de servei eficient als seus conciutadans. Que cadascú pensi lliurement, però que tothom actuï responsablement, sense oblidar que totes les persones som membres de una única família, al marge d'ideologies, colors, llengües o races.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook