Els cercles d'amics del damià escuder

Amb motiu de la gran exposició al Museu d'Història de Girona, hem pogut conèixer les noves dades i una multitud de relacions personals amistoses, culturals, polítiques, definint que Damià era com un home de novel·la de l' Ulisses. Els seus anys barcelonins i gironins com a activista de l'Assemblea de Catalunya, amb Ll. M. Xirinacs, i els vespres com a hippy contracultural, inspirats per la revista Ajoblanco de Pau Riba, Lluís Racionero i B, el mateix germà de Rosa Ribas, parella durant molts anys de Damià. L'arquitecte Bofill i el seu grup d'amics col·laboradors de la Ciutat de l'Espai, amb els mestres de l'Escola de Barcelona i de la llibreria Trilce, on exposà. El primer grup d'amics foren gironins, com els de la Confraria del Vi, que es reunien en un local del misteriós carrer de la Pujada dels Alemanys, on hi havia els futurs intel·lectuals com el sociòleg Jordi Sobrequés, els filòsofs Ferran Lobo i el base Víctor Gómez Pin, que enamorat de la divina Gloria Stigman s'intentà suïcidar en una habitació de l'hotel Peninsular, tot llegint el famós Dietari de l'escriptor italià Cesare Pavese, que aquest sí que es va suïcidar de veritat per un desengany amorós.

A Barcelona, un cop llicenciat en Química, estudià Filosofia i Lletres, i va formar part del Sindicat Democràtic i dels moviments de protesta estudiantils i dels sectors progressistes cristians, catalanistes i socialistes. Primer, pels fets del Palau de la Música Catalana fou empresonat, torturat i multat amb 1.500 pessetes. Anys després, com a militant del FOC (Front Obrer de Catalunya), per repartir octavetes entre els treballadors de La Maquinista fou novament empresonat amb tots els activistes, futurs dirigents del PSC com Avilés, Molas, Guerra i Comin, i els feren Consell de Guerra. Escuder fou condemnat a dos anys de presó a Sòria i va compartir cel·la amb N. Sartorius, del Comitè Central del PCE. Volem destacar que el Damià, per les seves fortes arrels religioses, primer cristianes i després budistes, era un metafísic espiritualista individualista, llibertari i no podia ser comunista ni materialista, ja que creia en la Unitat del Cosmos Infinit, Déu, paradoxalment, no el sant Tomàs, sinó Plató, Espinoza, Einstein, Heisemberg. I entre tots els seus grans amics gironins, hi ha el futur farmacèutic i home de negocis Sagrera. Un dels principals mestres que inicia el Damià en les qüestions religioses i sobretot patriòtiques republicanes catalanistes fou el seu pare Joan Escuder, àlies el Rantell, exmilitant d'Estat Català i que fou membre de les juntes de socis del GEiEG, del qual un altre fill/germà en serà el president. El Damià heretarà la passió gironina grupista i catalanista de tota la seva família. Una altra de les seves passions i guies religioses és l'abadia de Montserrat i els seus monjos d'alt nivell intel·lectual i filosòfic. El primer fou el pare Gregori Minobis, fill de Figueres, que va morir prematurament. Tot i ser llicenciat en Química i després en Filosofia, la seva vocació anava per ser un gran pensador en la línia dels Trias, Sabater, A. García Calvo, Raimon Panikkar. Els seus pocs articles escrits amb els pseudònims de Pi de Güell o Ibis de Fluvià anuncien el pensador poeta, místic, visionari, barreja de pensador presocràtic i, alhora, neoplatònic, spinozià, nietzschià i, finalment, cristià, budista i einsteinià.

I tornant a Montserrat, el seu primer mestre, el pare Minobis, els germans Abadal, en especial en Quico, admirador de l'abat Escarré, Damià, tot i el seu vitalisme existencial i praxis coetànies i polítiques, era un enamorat de les ordes monàstiques quan paradoxalment es considerava una mena de monjo cristià, budista, llibertari. Dos dels seus grans amics salesians foren el pare Botam, en el viatge a Taizé, i en Xirinacs. Als ulls dels gironins, foren les ànimes de l'Assemblea de Catalunya. Amb mossèn Dalmau, el propulsor rector conspirador catalanista. I des de la seva militància de Pax Cristi, crea una sèrie de Taules secretes d'activistes de l'Assembla de Catalunya. A Girona, servidor era a la del Barri Vell. Dins d'aquesta, els pintors Enrique Marquès, l' Ansesa. A part, a Olot, l'artista Lluís Güell. A part, els amics professors Paco Simon, Pere Solà i gent del PSAN com J.M. Cadenas.

Dins la multitud de persones hi ha el cineasta Octavi Malagelada, el pintor Corominas i diletants com en Clavaguera, l' Alsina i Mirambell. Menció a part es mereix l'ecologista filòsof activista cultural i polític, el popular heterodox Nani Roques, que participà de les inquietuds filosòfiques científiques religioses d'en Damià i que ha escrit també articles sobre els orígens intel·lectuals, enciclopèdics i universalistes d'en Damià. Ja hem escrit diverses vegades que Escuder aspirava a una síntesi superior entre Religió i Ciència, Filosofia, com Ramon Llull, que és com el vam retratar en un retaule exposat a la sala d'exposicions del Museu d'Història gironí amb la magnífica exposició que recull la complexitat del genial contradictori i profètic Damià, que un dia qualsevol de la seva època d'activista total a l'Assemblea de Catalunya era tan apassionat com l'Ulisses de Joyce, que sols descrivia les 24 hores del seu personatge. I també ens recorda el poeta contemporani rus Limonov, que ens inspira que nosaltres també amb el material que tenim recollit i amb la gent que ens ha explicat les seves vivències viscudes amb en Damià, podríem escriure una novel·la coral de totes les veus, que començarien dins un dels dos petits Seats pintats per ells, que van acabar destrossats per tants viatges per tot Catalunya, on deia que era terra alliberada. Quan anava a peu amb aire galàctic, rialler, profund, pels carrers de Girona i Barcelona, connectat a les més remotes galàxies, alfa i omega de tots els centres intel·lectuals, era un sol còsmic relligat de llum, àtoms. No parava de telefonar, anar a veure els seus satèl·lits-amics, activistes que esperaven ordres, idees, suggeriments d'aquell home galàctic, profeta, budista que se sentia flotant en l'infinit. I podríem seguir parlant d'altres molts més, de totes les vides, cercles d'amics, per citar-los a tots necessitaríem la més gran enciclopèdia i una guia telefònica infinita, ja que durant la vida del Damià tot és una sèrie de relacions infinites...