D on venen els anomenats «comuns» ? Segons la seva carta de presentació no són polítics professionals, són la «ciutadania que no hauria participat en la política institucional si no fos perquè vivim un moment excepcional» per promoure, diuen, «un model econòmic i ecològic basat en el bé comú, una societat justa i igualitària, un país fratern i sobirà, feminista i inclusiu». El moviment del 15-M, les lluites contra els desnonaments, les marees pensionistes i moltes altres mobilitzacions populars van fer que molta gent que no havia intervingut mai s'hi acabés implicant.

Però no tothom entre els comuns és gent acabada d'arribar i sense militància anterior en un o altre partit, sinó que també hi participen persones amb molts anys d'experiència política en diferents organitzacions polítiques, com ara Iniciativa Verds, Esquerra Unida o, més recentment, Podem. Com reconeixen alguns dirigents dels Comuns, «no és fàcil la construcció orgànica i territorial d'un nou subjecte polític ambiciós i que tingui en el seu esperit ser un projecte guanyador, transformador i radicalment democràtic». Molts d'aquests i aquestes activistes van constituir fa quatre anys Barcelona en Comú i altres candidatures municipalistes similars a Catalunya i a la resta de l'Estat, amb immillorables resultats com el de la mateixa capital catalana, on Ada Colau va aconseguir l'alcaldia, èxit que es va repetir igualment a València, Saragossa o Madrid, entre moltes altres de les que posteriorment s'han anomenat «ciutats del canvi».

Amb el nom d'En Comú Podem, els comuns van ser també la primera força política a les eleccions generals de 2015 i 2016 a Catalunya, mentre els seus aliats d'Units Podem (Unidos Podemos) amb Pablo Iglesias (Podem) i Alberto Garzón (IU) al capdavant, i també altres confluències properes com En Marea a Galícia aconseguien els millors resultats d'un partit o coalició a l'esquerra del PSOE des del començament de la democràcia.

En la complexa situació política a Catalunya, els comuns pretenen consolidar un espai que superi la forta polarització del país entre unionisme i independentisme, amb un sobiranisme entès de manera àmplia, que defensa el dret a decidir dels ciutadans catalans en un referèndum que pugui ser reconegut per la comunitat internacional. Un objectiu que els mateixos comuns reconeixen avui per avui com a francament difícil a curt o mitjà termini, però que els fa allunyar-se, en major o menor mesura, tant dels que defensen l'aplicació d'un nou 155 com dels que continuen apostant per la via unilateral. Sense perjudici, en qualsevol cas, de reclamar un judici just per als líders independentistes injustament empresonats

Els comuns aposten també per la creació d'una «república social, democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional, i que comparteixi sobiranies amb un Estat de caràcter plurinacional». Per als comuns, els drets socials i els nacionals són inseparables i formen part del mateix avenç democràtic incloent, per tant, el dret de les classes populars a decidir-ho tot, també en el que afecta la democratització de l'economia com el dret a l'habitatge, a l'educació o a la sanitat públiques.

Però, què poden aportar els Comuns a la ciutat de Girona, un municipi relativament conservador en àmbit polític. A la capital gironina, alguns antecessors dels comuns, tant el PSUC dels anys 70 i 80 com més tard Iniciativa per Catalunya (IC) i Iniciativa Verds - Esquerra Unida (ICV-EUiA), han comptat amb representació municipal en set de les deu eleccions locals que s'han portat a terme des del restabliment de la democràcia, arribant a quatre regidors a les primeres eleccions democràtiques o a tres l'any 2007, i participant en l'equip de govern en diverses legislatures, les dues darreres en coalició amb PSC i ERC i Anna Pagans a l'Alcaldia (2003-2011), període en el qual van gestionar les àrees de polítiques socials, cooperació i medi ambient. Avui Girona en Comú Podem, doncs aquest sembla que serà el nom de la seva candidatura, pretén recuperar i eixamplar aquell espai i treballar per aconseguir una nova majoria de l'esquerra gironina.