El que els independentistes van donar, els independentistes van prendre. El veto dels secessionistes catalans als Pressupostos formulats pel govern socialista de Pedro Sánchez va abocar la legislatura a la seva fi. Després de la decisió del president del Govern d'avançar les eleccions generals per al proper 28 d'abril, s'acosten 100 dies de gran agitació política i electoral, ja que quatre setmanes després de les legislatives hi haurà municipals, autonòmiques en 13 comunitats i europees. Tot això, mentre al Tribunal Suprem es dirimeix el judici als líders independentistes del referèndum d'octubre de 2017.
Fins ara, les enquestes dels mitjans (la del CIS és una broma) apunten a un ascens del PSOE i de l'extrema dreta de Vox, un estancament del PP de Pablo Casado (que aspira a reeditar el pacte andalús a Madrid), baixada de Podem i descens de les expectatives dels Ciutadans d'Albert Rivera. Probablement, és qui pot tenir una campanya més difícil: mentre Sánchez li recordarà constantment la seva foto a Colón amb Santiago Abascal, líder de Vox, aquesta formació i el PP advertiran l'electorat pel qual competeixen que Ciutadans podria tenir la temptació de pactar amb Sánchez (opció que seria ben vista pels poders econòmics i mediàtics de Madrid).
En el terreny de l'esquerra, les coses són més complicades: els possibles guanys electorals de Sánchez no compensaran les pèrdues d'un Podem amb enfrontament intern i que no té l'empenta que els va fer pujar a alcaldies importants, fa quatre anys. Amb un afegit: tenint en compte que és difícil que PSOE i Ciutadans sumin majoria, tant Sánchez com Iglesias saben ja que no podran reeditar la suma de la moció de censura si no s'avenen a negociar l'autodeterminació amb els independentistes.
