S'acosten les municipals i no és fàcil trobar gent per formar les llistes. Si deu costar, que fa uns dies vaig rebre la proposta -amable i educada- de formar part d'una. Els juro que no m'ho invento. No revelaré el partit ni el municipi, però es tracta d'un poble de la Costa Brava, amb el qual l'única relació que tinc és la d'usuari de la seva platja nudista. Interpreto que la persona que em va oferir ser-ne regidor, qui sap si alcalde, m'hi devia veure alguna vegada i va observar en mi grans qualitats que podrien satisfer els ciutadans. I ciutadanes, permetin que per una vegada utilitzi llenguatge inclusiu.
M'estic plantejant si acceptar. No sé absolutament res del municipi que opto a governar, però fer carrera política amb l'únic bagatge d'haver mostrat cul i cigala en públic no és poca cosa, ja és molt més del que han fet altres candidats, inclosos els dos presidents de la Generalitat que patim. La campanya la tindria quasi feta. Una foto frontal, en pilota picada, a la platja nudista del poble, segur que dona vots, i més si s'acompanya d'un bon eslògan. Penso en un senzill «Albert Soler: res a amagar», però també en altres de més elaborats, com «No deixaré res penjant», «Crec en les possibilitats de creixement» o «Prou política de la pastanaga». Si em permeten la immodèstia, estic segur que algun publicista proposarà «Albert Soler: té el que s'ha de tenir», però crec sincerament que tampoc no n'hi ha per a tant i ho rebutjaré educadament.
La lluna es pot permetre tenir una cara oculta, però no un candidat que porta l'honradesa i la transparència per bandera. Per tant, a més de fotos frontals, hauré d'aparèixer als cartells des d'una altra perspectiva, vull dir la del cul. Ja que són fotos de platja, suggeriré que siguin preses des de darrere i amb zoom, just en el moment que m'ajupo a estendre bé la tovallola, cosa que permetrà més eslògans atractius, com «Prou zones obscures a l'ajuntament» o «Amb un ull sempre obert i vigilant el municipi».
Els faré saber si accepto la proposta. Tinc el dubte de si sabré comportar-me en els mítings i debats electorals. Suposo que s'esperarà de mi que m'abaixi pantalons i calçotets per donar fe que les qualitats que m'han postulat per al càrrec continuen fermes.
