Un canvi de valors es pot desencadenar quan la realitat resulta ser molt diferent de les expectatives. Nous estímuls, esdeveniments sorprenents, progressos tecnològics... generen incongruències axiològiques i evidencien que els valors són mal·leables. Aquest fenomen social no és estàtic, és dinàmic. Està subjecte a les transformacions científiques, econòmiques, etc. Segons el sociòleg Ronald Inglehart, les civilitzacions occidentals experimenten una transició inexorable entre sistemes de valors. L'originari es correspondria amb el paradigma materialista; l'emergent, amb el postmaterialista o postmodern. El materialista és un model en què l'elecció preferencial s'orienta a satisfer les necessitats fisiològiques, econòmiques i de seguretat personal. El postmaterialista se centra en allò afectiu, intel·lectual i d'autorealització. El concepte «qualitat de vida» es configura ara en funció d'aquests paràmetres intangibles, sobre les sensacions que comporta l'experiència de l'individu més enllà de la mera supervivència. Amb tot, la transició cap als valors postmoderns no representa l'anul·lació dels anteriors. En un reportatge de 2013 de Time Magazine, Joel Stein ja ressaltava que hom esdevé postmaterialista un cop pot retenir les aspiracions de caràcter material. El fet de ser postmaterialista no implica ser antimaterialista. Existeix la possibilitat que hi hagi caigudes de valors a curt termini: per turbulències econòmiques i socials, per novetats científiques i tecnològiques, etc.
