20 de febrer de 2019
20.02.2019
Diari de Girona

Cartes

20.02.2019 | 00:54
Cartes

Els metges de la concertada
Marta Carrera Plans i Roger Bernat Landoni BARCELONA
El Sindicat de Metges de Catalunya acaba de desconvocar la vaga dels metges que tenen al seu càrrec l'atenció sanitària pública concertada que estava anunciada per aquesta setmana. No és un sector petit de la sanitat pública;  són el 23% dels equips de primària i 58 centres hospitalaris del SISCAT. En xifres globals un 62,3% de la despesa en provisió de serveis del CatSalut.
Sembla ser que les negociacions amb l'ICS a la finalització de la vaga de l'Atenció Primària del passat mes de novembre no van afectar directament aquest sector de metges de la sanitat pública, ja que es tracta d'empreses no gestionades administrativament («no ICS») i que treballen mitjançant convenis i concerts amb el CatSalut. La seva patronal està representada segons la nota del Sindicat de Metges per tres entitats: la Unió (UCH), el Consorci (CSSC) i l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES).
Aquestes tres entitats privades són les que discuteixen amb els representants dels treballadors els seus salaris i les seves obligacions contractuals. Des d'aquest punt de vista es tracta d'una privatització de la gestió de recursos humans d'un servei públic.
No trobaríem estrany si els treballadors de la Volkswagen negociessin els seus salaris amb el Departament d'Indústria i de Treball de la Generalitat?
Ens hem acostumat a acceptar complexitats que amaguen situacions d'externalització i pèrdua de control dels recursos públics.


Un aparador de la nostra Costa Brava: sa Riera
M. Carme Lloveras
Aquelles platges de la Costa Brava que no tenen estructura de població fixa han de tenir un marc d'identificació especial i atenta durant l'hivern. És a dir, la seva aparença ha de ser molt acurada amb la finalitat que els visitants que van a fer-hi un passeig d'observació s'emportin una bona impressió del que veuen. Són les platges a l'hivern, un aparador que ha de mostrar la seva bellesa natural però amb un ajut indispensable: la seva curosa neteja. No pot ser que després d'un temporal, tota la brossa que el mar diposita sobre la sorra (torns, canyes, plàstics, llaunes...) resti temps, potser esperant la Setmana Santa, per rentar-li la cara a la platja i al seu entorn. I aquí ve l'efecte «aparador». Aquests visitants, quan arribin al seu lloc de procedència, seran els propagadors d'allò que han vist. Si la seva versió és positiva el seu efecte divulgatiu pot aportar noves visites estivals, visites que sempre aporten un rèdit econòmic indispensable per mantenir o millorar una renda de benestar per als pobles visitats. Aquest fet d'ordre favorable contrasta amb el que es produeix si es dona una deixadesa inexplicable. Les platges han de ser un mirall que potenciï la bellesa natural.
Un exemple aclaridor. Begur és un poble que s'ha guanyat amb tot mereixement un prestigi de qualitat notable. Però... el però que posa el punt sobre les «i» com a senya per aconseguir una desitjada i exigible millora. Els qui passem els estius a sa Riera (Begur) i hi anem sovint i fora de la temporada estiuenca, a veure el mar i trepitjar la sorra encantadora de la platja, podem ullar molta brossa que pertorba i ofèn aquella fesomia natural tan vistosa. I és que aquest qualificatiu de vistosa actua en dos sentits, semblants a les monedes. La cara com a situació de trobar-ho tot com cal. I la creu, que assenyala els elements que fan mal d'ulls. És evident que qui té l'obligació de vetllar per tenir les coses en un estat de pulcritud ha de tenir, també, la conseqüent exigència de fer l'actuació pertinent per deixar-ho tot ben net. Els passeigs d'inspecció molt periòdics són del tot indispensables i formen part, exigible, de la responsabilitat de qui l'hi pertoqui. Les visites en cotxe poden ser apropiades per la Policia Municipal. Les d'observar, per corregir el que calgui (passeres trencades, baranes metàl·liques desencaixades, voreres esmicolades, papereres no buidades...), s'han de fer trepitjant el terreny. Només caldria una mesura d'aplicació: el mateix tracte que es té en el nucli urbà del poble, que es faci igual a Sa Riera.
I un afegitó estructural de gran importància. L'aportació constant de sorra a la platja de sa Riera, acreció alarmant, hauria ja de tenir una resposta pràctica i convincent: portar la sorra que entra cada any a la platja, uns 3000 m3 comptats pel cap baix, i tornar-la al seu lloc d'origen: a la platja dels Graells de l'Estartit. Sense deixar en suspens la que es porta a Sant Feliu de Guíxols. Els dos municipis haurien resolt un problema ambiental que els és molt i molt perjudicial.


Un tractat per ser més Europa
Jesús Domingo Martínez Girona
Com si es tractés d'una renovació del Tractat de l'Elisi que van signar Adenauer i De Gaulle el 1963, la cancellera Merkel i el president Macron van rubricar a Aquisgran un acord per reforçar les relacions bilaterals i enviar un gest clar que el futur no passa pel replegament ni per les aventures polítiques que només es miren el melic.
Aquell tractat, el de l'Elisi, se signava fa una mica més de mig segle sobre les brases i les ferides encara obertes de la II Guerra Mundial. És cert que avui l'escenari no és el mateix, però, en ple tsunami pel Brexit, l'auge de populismes i nacionalismes, i a les portes d'unes eleccions al Parlament Europeu, la firma té un indubtable valor simbòlic, amb un pacte entre països que han lliurat durant segles enfrontaments dramàtics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook