21 de febrer de 2019
21.02.2019

Bombolles

21.02.2019 | 00:32

Fa setmanes vaig intentar parlar amb el president de Vox a Girona i encara estic esperant que em contesti. En canvi, l'he vist responent les preguntes d'un mitjà de comunicació segurament més proper a la seva ideologia. També fa mesos que vaig al «darrere» de la presidenta del PDeCAT a Girona, Natàlia Figueras, que va ser escollida a l'octubre i «no ha tingut temps» per a una entrevista. Els polítics cada cop es blinden més en les seves «bombolles» comunicatives -xarxes socials, caps de premsa, comunicats que fan impossible preguntar- sense recordar que les respostes no ens les deuen als periodistes, sinó a la ciutadania.

El que cada cop em preocupa més és que ja no sé si la ciutadania vol aquestes respostes o si, per contra, ja li va bé viure en la seva pròpia bombolla. Ho va explicar ahir molt bé el periodista Ferran Casas en una taula rodona de la Setmana dels Rahola: una part del públic ja no espera informació dels mitjans, sinó reafirmar-se en les seves idees, «que m'expliquin el que vull sentir». I alguns mitjans cauen en la temptació de fer-ho. Correm el risc d'acabar vivint cadascú en la nostra pròpia bombolla, de la qual queda exclòs tot allò que ens incomoda. Potser viurem més tranquils, però això no ens farà avançar com a societat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook