21 de febrer de 2019
21.02.2019
Diari de Girona

La ignorància és culpable

21.02.2019 | 00:32
La ignorància és culpable

El registre d'espanyol que fins ara han acreditat els justiciables del Suprem –amb les excepcions de Carles Mundó i de Josep Rull– és el seu mateix registre polític i moral. I l'orgull patriòtic amb què, en lloc d'avergonyir-se'n, se n'han vantat, serà la seva condemna, perquè la parla deficient, i demencial, reflecteix la ignorància provinciana, cantonal, de què és un Estat i com funciona. En aquest espanyol dramàtic, i en la petulància de presumir-ne, hi ha la minuciosa explicació de com declararen una independència fraudulenta i sense tenir-la preparada; el deliri, truculent i totalitari, d'aquelles lleis que en digueren «de desconnexió», en un excés d'eufòria que els mesos van desmentir; i sobretot el penós creure's que com que ells anaven de farol l'Estat també hi aniria.

Jo soc el que en els meus anys atrabiliaris va escriure el doctoral article «Parlar espanyol és de pobres», però ja havia publicat dos llibres en castellà i sabia Cernuda i Gil de Biedma de memòria. Dit d'una altra manera: hi ha molta diferència entre ser un imbècil i ser un idiota.

La ignorància és culpable. Hi ha qui la considera un eximent, però jo crec que és la gran culpa dels homes lliures. Una falta d'ortografia és una falta d'higiene. El fraseig és un xampú. Parlar espanyol com si estiguessis patint un ictus en aquell mateix instant és brutor, corrupció, ser culpable. És una cosa i el mateix el vostre espanyol pobríssim que la indigència intel·lectual que cal per dir –i per creure's– que pot haver-hi democràcia i llibertat organitzant votacions al marge de la Llei.

És ressentiment de minyonet acomplexat, dansar maníac de bruixot tribal al voltant de la foguera, suficiència de soldadet pitinflat creure't més català, o més catalanista per exhibir la teva limitació, el teu tercer món, la teva indigència contrària a la Civilització i als interessos de la Humanitat. El que us ha dut i us durà a totes les condemnes, a totes les humiliacions, a totes les derrotes. El fer-vos el pagès pedant amb el vostre espanyol deplorable és el mirall precís que reflecteix la ximple pretensió de poder trencar Espanya amb somriures, sense pagar el preu, i amb Pilar Rahola de referent.

Posàreu en la retransmissió del judici totes les vostres esperances perquè el món sencer pogués apreciar la justícia de la vostra causa. Però el que en realitat estem veient és la liquidació d'una generació de polítics que volguéreu jugar a estadistes i no sabéreu ni tan sols gestionar una comunitat autònoma. No és Espanya, heu estat vosaltres. Ni les porres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van colpejar els votants de l'1 d'octubre com ho féreu vosaltres els dies següents, fins la burla màxima del dia 27. En totes i cadascuna de les vostres declaracions hi ha la vostra sentència: no pas la dels jutges del Suprem, sinó la d'un país que pot veure en directe totes les categories de la monumental estafa.

L'espanyol que parleu és una declaració de principis: conté el frau amb què, més que a Espanya, ofenguéreu i estafàreu els independentistes de bona fe que confiaren en vosaltres i certifica la calamitat que us du a a dir –i potser a creure-us– l'aberració que «votar no pot ser delicte, mai». Per això el que va escriure «Parlar espanyol és de pobres», expert en xofers i en minyones, us diu que l'únic destí possible del vostre analfabetisme i de la vostra befa és fregar cel·les.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook