21 de febrer de 2019
21.02.2019
Diari de Girona

No passa res

21.02.2019 | 00:32
No passa res

La naturalesa va a la seva. Floreixen alguns arbres mentre ens criden a les urnes. A un amic li acaben de dir que morirà en un mes o mes i mig, abans en qualsevol cas de les eleccions del 28 d'abril. Ja ho sabia, però ha preferit que el metge li ho confirmés. Un paio obcecat.

- Abans de les eleccions del 28 d'abril, en què pensava abstenir-me, quina ironia -m'ha dit per telèfon.

Milions de iogurts hauran caducat llavors a l'interior de les neveres d'Occident. Milers de persones hauran enterrat els seus gats o els seus gossos; centenars de nens, els seus hàmsters. D'aquí a la data assenyalada sorgiran els primers brots de la meva parra i jo agafaré un refredat primaveral. Dic això del refredat a manera de negociació amb el destí, però també em podria caure una caixa forta al cap. En aquest cas l'amic desnonat assistiria a la meva capella ardent abans que jo a la seva. Tot és provisional, però vivim com si fos ferm. El sentiment de fragilitat ens fa millors. Si els nostres dirigents no fossin tan durs (de closca), si tinguessin pitjor opinió de la que tenen sobre ells mateixos, el telenotícies seria una altra cosa i els diaris serien una altra cosa i les xarxes socials produirien menys verí de l'habitual. Si el barril de verí cotitzés en borsa com el barril de nafta, seríem milionaris saudites.

- Però jo soc espanyol.

- Provisionalment, no ho oblidis.

El meu amic, el precadàver, que és de Sòria, deixarà de ser sorià abans de la Setmana Santa. Sorià i espanyol i europeu i de centreesquerra. M'han vingut ganes de preguntar-li si segueix sent de centreesquerra després de la notícia del desnonament, però m'he reprimit (jo sempre em reprimeixo). Li he dit el previsible: que els diagnòstics fallen, per donar-li a continuació quatre o cinc exemples de persones que van sobreviure a un dictamen clínic. Mentre parlàvem, mig meló que vaig comprar la setmana passada es descomponia a la nevera i les larves de la processionària s'engreixaven en una de les branques del pi. Quan he penjat, la meva dona m'ha preguntat si passava alguna cosa i li he dit que no, que no passava res. I era veritat: no passa res, tot i que passa tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit