El pont de l'Areny és el que comunica la plaça del Mercat i el carrer del Carme a l'arrencada del carrer de la Rutlla. Poca gent en diu així, em sembla, malgrat que quan l'Ajuntament de Girona va incloure aquest nom al nomenclàtor pretenia d'una banda donar nom a un pont sense nom i fer una picada d'ullet a la història.

El pont de Pedra i la plaça de Catalunya en el punt on acaba el carrer de l'Albereda serien amb més precisió el límit meridional de l'Areny de l'Onyar i no vam tenir més remei que desplaçar cap al sud-est una denominació que evocava temps passats.

Tot això ara queda a bastament aclarit amb el lliurament del volum 12è del treball dedicat a la «Història Urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica» que de forma sistemàtica i exemplar des de 1995 han anat presentant en Josep Canal, l' Eduard Canal, en Josep M. Nolla i en Jordi Sagrera. Aquest nou volum tracta de L'Areny de Girona (segles XI-XV). La formació del cor econòmic de la ciutat medieval (Ajuntament, 2018) i es va presentar no fa gaire a la sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona.

Aquest nou lliurament d'una obra que fa temps que ha esdevingut un fonament imprescindible per a la història de la ciutat ens remet a una base documental de prop de 800 referències, inclou una cartografia acurada i entenedora i incorpora com ja és habitual els dibuixos d'en Jordi Sagrera que tracten de fer la restitució històrica de l'evolució de la forma urbana de la ciutat.

Simplificant molt podríem dir que l'Areny de l'Onyar és la platja de l'Onyar. Un espai comprès entre els afloraments de la roca en el subsòl i la llera del riu entesa en un sentit ampli. Un espai delimitat per la ciutat emmurallada al nord que començaria a la porta de l'Onyar, ara a la plaça del Correu Vell, pel marge Gros a llevant, pel cap de l'Areny (ara l'espai on comença el carrer de l'Albereda i acaba la plaça del Vi) al sud i per la llera estricta del riu a l'oest. Fet i fet, doncs, estem parlant del conjunt de carrers i places que es definirien successivament al llarg dels segles medievals entre els Quatre Cantons, la porta de l'Onyar, l'actual carrer Carreras Peralta, la plaça de l'Oli, el carrer dels Ciutadans i la plaça del Vi, fins al límit mateix de la muralla del riu.

Partint d'un espai deshabitat i d'un conjunt d'alous de propietat reial o eclesiàstica es va anar definint una ocupació successiva de llevant cap a ponent d'aquest espai amb concessions diverses articulades gairebé sempre per la concessió del mercat i de les taules corresponents dels venedors que varen anar adquirint una consistencia permanent. Es formaren així el conjunt de carrers que coneixem avui en un esglaonat de nivells i l'aparició successiva de porxos. Efectivament avui sabem que el conjunt edificat que avui coneixem, fins la Rambla, arrencava de nivells més baixos i molt propers al nivell de la llera del riu i que molt sovint era imprescindible un sistema d'escales per comunicar uns nivells i altres de les mateixes edificacions i dels carrers successivament poblats. Tot aquest procés de poblament es va fer articulat al voltant sobretot de les concessions del patrimoni reial i de la progressiva consolidació d'una administració municipal que veuria en el mercat i en la Carnisseria i la Peixateria algun dels fonaments de la fiscalitat que l'havia de fer crèixer.

En paral·lel sabem i els autors hi posen l'èmfasi que les famílies més notables i acabalades de la ciutat es van anar desplaçant cap aquest nou centre polític, econòmic, administratiu i social amb un abandonamdent progressiu de l'antic espai foral de la Força Vella en el que romandrien preferentment els eclesiàstics i la comunitat dels jueus de la ciutat.

A grans trets els autors ens plantegen que durant mil anys la ciutat fundacional, la Girona dels romans, va acaparar la centralitat política i social a l'àrea definida ara per la plaça de la Catedral i la Catedral mateixa i que a partir del segle XI va emergir un nou centre més civil que acabaria sent articulat per la Casa de la Ciutat a la plaça de les Albergueries (ara la plaça del Vi) i per la ciutat mercantil i artesana que girava al voltant del mercat. Els autors subratllen que aquesta nova centralitat ha prevalgut fins ara mateix i que només en les darreres dècades hi ha hagut un desplaçament cap a noves centralitats a la riba esquerra del riu, si bé el manteniment de la Casa de la Ciutat en el mateix lloc on van definir-la els jurats medievals, amb incursions i ampliacions successives, ha assegurat un considerable equilibri entre les dues ribes del riu.

Amb els documents, els plànols i els dibuixos aquest volum ens convida a participar en l'extraordinària aventura de la progressiva ocupació de la platja del riu i el constrenyiment creixent d'aquest a uns límits sovint desbordats per les inundacuions que coneixem. És com un gran trencaclosques on podem anar col·locant les peces fins a definir l'estructura urbana que ara podem identificar i que encara ens guarda molts secrets en el subsòl.

Després de 12 volums i amb la quantitat d'informació disponible només ens queda esperar que ben aviat els autors, amb la col·laboració de les institucions, es decideixin a transformar tota aquesta informació en una aplicació en 3D que ens permeti reconstruir en tres dimensions, acompanyats del pas del temps, la modificació de la fesomia de la ciutat.