22 de febrer de 2019
22.02.2019

Presidentorra va al sacrifici

22.02.2019 | 00:38

Presidentorra es va ofendre tant, però tant, quan Europa va tancar la porta als nassos a ell i al seu predecessor fugat, el dia que pretenien fer petar la xerrada entre amics a l'Eurocambra, que es va declarar disposat a anar a la presó per la llibertat de Catalunya. Jo abans acostumava a malfiar-me de gent tan arrogant que arriba realment a creure's que el seu sacrifici servirà per a alguna fita elevada, a l'estil Xirinacs, que va deixar una nota abans de morir desitjant que la seva sang, snif, fos l'última que es vessés per Catalunya. Ara ja no me'n malfio. Ara me'n ric, perquè res resulta més hilarant que un ningú amb ínfules de grandesa.

Per més que digui, Presidentorra no està disposat a anar a la presó si no és a visitar els que hi romanen tancats mentre el seu col·lega de gresques europees penja fotos dels tiberis que es regala a Bèlgica. I per assegurar-se que no en surten, o almenys no abans de les eleccions catalanes. Si de veritat volgués entrar a la presó, ja hi seria. De mètodes n'hi ha a cabassos i tots la mar de senzills, amb un denominador comú: infringir el Codi Penal, ja sigui robant en un banc, deixant de pagar la pensió a l'exdona, conduint molt borratxo, promovent un referèndum il·legal sense fer cas de les advertències dels tribunals o ensenyant la cigala a la porta d'una escola de Primària. N'hi ha d'altres que des del seu càrrec de governant no li han de ser estranys, només ha de seguir l'exemple del partit que el té col·locat a la trona i demanar comissions a constructors, concedir a familiars i/o amics les revisions de la ITV, o malversar els fons destinats a algun hospital, i ometo evadir diners a Andorra perquè sembla que no ajuda a l'empresonament. Prengui nota, Presidentorra, triï el mètode que més li convingui, i podrà ingressar a presó al crit de «Visca Catalunya». Això sí, vull advertir-li, ja que sembla ignorar-ho, que el Codi Penal és un llibret tan poc romàntic que no li importen ni els motius -polítics, sexuals o religiosos, és igual- del delicte, ni si són molts o pocs els que l'insten a cometre'l. Li anirà bé saber-ho, per no fer més el ridícul en declaracions públiques.

No delinquirà, és clar. Des que Presidentorra és president, s'ha limitat a dues accions, perfectament complementàries: declaracions èpiques i altisonants per acontentar el llacisme, i no passar ni un mil·límetre la ratlla que imposa la llei, per acontentar la justícia. Manual de supervivència, es titularà el llibre que relati el seu pas per la vida pública.

Si hem de ser justos, l'expressió que va utilitzar no va ser la d'estar disposat a anar a presó sinó a «perdre la llibertat». La diferència no és menor. «Perdre la llibertat» és un terme molt més ambigu, potser ens estava revelant situacions personals a què està disposat a renunciar per Catalunya. Tal vegada la seva senyora li deixa llibertat -hi ha parelles obertes- per tenir aventures, i per Catalunya farà vot de castedat. Potser està disposat a deixar d'exercir la llibertat quan va a un restaurant, i acceptarà els plats que li porti el cambrer al seu lliure albir. Qui sap si pretén renunciar a la llibertat de triar el color dels calçotets, la marca de ratafia, la butaca en què seu al cinema, el canal de TV que mira el vespre a casa, el dit amb què es barrina el forat del nas quan està pensatiu, en fi, totes aquestes activitats que formen el gruix de la seva tasca de govern.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit