El judici va fent el seu camí. És el moment de les declaracions dels acusats i veiem dues estratègies ben diferents. Els exconvergents han decidit plantar cara i respondre als fiscals, els d'ERC s'han decidit pel monòleg, fan el seu discurs ajudats per les preguntes dels seus defensors i eludeixen les preguntes més enutjoses dels fiscals. Són dues estratègies diametralment oposades amb un punt en comú, tots diuen que no van cometre cap il·legalitat i que es tracta d'un judici polític, que se'ls acusa per les seves idees. Després insistiré sobre el tema de les estratègies però primer analitzaré aquests arguments.

L'afirmació que no van fer res mal fet no deixa de ser sorprenent perquè amb la que es va organitzar la tardor del 2017 dir tranquil·lament que no es va fer res mal fet resulta agosarat. Una altra cosa és que s'accepti tot el que diuen els fiscals però que no va passar res els dies 6-7 de setembre i que no es va desobeir les resolucions del Constitucional sembla difícil de defensar. Com a matemàtic de professió m'agrada analitzar les coses i una bona cosa és la dualitat. M'explico, imaginin que la dreta espanyola guanya les eleccions com els independentistes a Catalunya (en escons però no en vots) i decideixen portar al Congrés dels Diputats una llei per eliminar les autonomies i ho fan per urgència. És manifestament il·legal i les esquerres (i suposo que els bascos i els independentistes) ho porten al Constitucional, que diu que és inconstitucional, però ells continuen endavant implementant aquestes lleis. La pregunta que molts cops m'he fet és, què s'ha de fer si es vol ser democràtic? Com s'impedeix l'incompliment de les resolucions del Constitucional? I els diré que els sistemes democràtics són molt robusts, la qual cosa els permet sobreviure a governs com els de Trump o Salvini o Orban, etc. perquè el sistema de pesos i contrapesos està molt provat, no poden fer el que vulguin. I si algú se salta les lleis hi ha alguna manera de parar-li els peus. I quan els independentistes posen exemples com Escòcia i el Quebec no diuen que mai van intentar saltar-se la llei, que tenien clares les regles.

Diu Turull que ells sols van seguir el clamor del poble, que és un moviment de baix a dalt; llàstima que no seguissin el clamor de les bates blanques o de les protestes dels ensenyants, dels estudiants, dels jubilats, dels nens que estan al llindar de la pobresa, etc. que, aquests segur, han protestat des de baix i els independentistes no els han fet cap cas. Potser, si se segueix la història dels independentistes des del pare Pujol, no és tan clar que sigui un moviment de baix cap a dalt, cosa que si és cert en les reivindicacions socials.

Diuen que són presos polítics, presos per les seves idees, però s'han presentat a eleccions amb els seus programes, ostenten el poder a la Generalitat, tenen el domini de TV3, des d'on ens bombardegen cada dia amb els seus missatges, i han estat negociant amb el govern de l'Estat sense problemes. La veritat, creuen que després del que van fer durant la tardor del 2017 ara ens poden fer creure que estan acusats per les seves idees i no pels seus actes? Una altra cosa és si estem d'acord en la qualificació penal dels seus actes, però dir-nos que no van fer res mal fet i que se'ls acusa per les seves idees és una mentida.

I tornem a les estratègies. Els exconvergents es defensen, els d'ERC monologuen tot dient que el tribunal es parcial. Jo crec que de fet l'estratègia d'ERC ve de lluny. He sentit repetides vegades en Junqueras i sempre he sentit un monòleg dirigit als seus. Posaré tres exemples. Les entrevistes al programa Àgora del 2011-12-13 i 14 són exemples de monòlegs i remarco la del novembre 2012, que parla de temes econòmics. En aquella entrevista, en plena crisi econòmica, parlen d'economia i Junqueras no cita la crisi. Segons ell, si a Catalunya hi havia problemes en l'estat del benestar és per Madrid, la crisi econòmica que estaven patint tots els països del món no existia en el seu discurs (en broma vaig dir que si hagués tingut el telèfon dels dirigents europeus els hauria trucat per dir-los que Junqueres tenia la solució: expulsen els de Madrid i la crisi desapareix). La segona és el cara a cara Junqueras- Borrell. Molts amics em diuen que Borrell li va passar per sobre, que Junqueras no va ser capaç de respondre cap dels arguments de Borrell. Jo en canvi crec que no tenia cap interès per discutir amb Borrell, només va anar a repetir una i altra vegada el que els independentistes volien sentir. I ara davant el tribunal ha repetit el mateix, ha fet un monòleg. Emparat en la suposada parcialitat del tribunal, ha parlat només pels seus, ha dit el que els seus volien sentir (tot molt populista). Sincerament crec que Junqueras és el gran monologuista de l'independentisme.

Vaig dir i avui ho repeteixo, no comparteixo l'acusació de rebel·lió però tampoc que no van fer res mal fet. L'actitud dels acusats davant el tribunal crec que és arrogant (com durant tot el procés, menyspreant el que pensa diferent, sense reconèixer cap error) i dificulta la tasca dels jutges, que han de ser d'una imparcialitat (que espero mantinguin) i que, d'entrada, se'ls discuteix.