En aquests temps complicats val la pena filar prim. La coincidència del judici a dotze líders del procés amb les eleccions generals del 28 d'abril i les municipals i europees del 26 de maig converteix les interferències en inevitables, i justament per això és necessari prevenir-se contra els excessos de simplificació. Els errors i fins i tot les males intencions que atribuïm als uns no impliquen necessàriament encerts i bondats angelicals en els altres, siguin qui siguin els uns i els altres.

La injustícia que puguem detectar en el procediment judicial no significa necessàriament que els líders independentistes anessin ben orientats o que hi vagin ara, amb les seves propostes actuals. Viceversa: l'acumulació d'errors de l'independentisme des del 2012 fins als nostres dies no justifica que dotze dels seus dirigents seguin als bancs dels acusats del Suprem, la majoria amb peticions de molts anys de presó, i uns altres romanguin a l'estranger per no córrer la mateixa sort. Encara que tot siguin branques del mateix arbre, convé no forçar les inferències.

L'opinió pública, que moltes vegades és més sàvia del que pensen els tertulians, separa les coses. Menys de la meitat dels catalans vota partits que justifiquen la DUI, però dos de cada tres consideren que les acusacions de rebel·lió no s'aguanten, segons una enquesta publicada fa poc per La Vanguardia. Al conjunt espanyol, on el rebuig a la independència catalana és general, l'acusació de rebel·lió és més criticada que defensada, ni que sigui per poc marge. Cada cosa és cada cosa.

El paper de les acusacions públiques en l'interrogatori de Joaquim Forn va ser penós. El fiscal navegava i l'advocada de l'Estat semblava caiguda d'una figuera. Però això no implica que Puigdemont, Junqueras i tota la resta de l'«estat major» toquessin de peus a terra quan van haver de gestionar l'endemà de l'1 d'octubre i van prendre decisions mancades de realisme.

Prendre decisions mancades de realisme pot ser motiu per enviar un polític a casa; fins i tot per reclamar-li que reti comptes; però en cap cas per ficar-lo a la presó, i encara menys per tants anys com demanen.

Que les acusacions són forçades és una convicció que guanya punts en l'opinió pública, també l'espanyola. Si la justícia emana del poble, s'hauria de notar. Però aquesta realitat no ha d'impedir que l'independentisme s'abstingui de prometre el que no és al seu abast.