Aquesta setmana que se'ns acosta veurem rols canviats en el judici del procés. Aquesta setmana els acusats no tindran l'ús de la paraula, que passarà a aquells que estaran obligats (per llei) a dir la veritat. Els dotze processats (també per llei) poden mentir en les seves declaracions perquè aquesta és una de les principals garanties de defensa. Però els testimonis no poden mentir perquè si ho fan, se'ls pot obrir una investigació. Aquesta setmana el tribunal no haurà d'anar amb guants de seda per evitar una rebolcada d'Europa; ni sentirem declaracions polítiques que en cap altre judici es permeten; ni les acusacions (fiscalia i advocacia de l'Estat) semblaran caigudes de la parra. L'obligació de dir la veritat és molt més important del que s'ha volgut fer veure en les dues primeres setmanes de judici perquè permet a l'acusació collar al testimoni i posar-lo contra les cordes. És en aquest moment quan les acusacions suaran i hauran de demostrar una habilitat que fins ara semblava amagada. I el mateix passa amb les defenses, que hauran de contrarestar tot allò que aconsegueixin fiscals, advocats de l'Estat i acusació particular (a qui també s'hauran de contestar les seves preguntes, encara que no agradi). Aquesta setmana és l'hora de la veritat i podrem començar a intuir per on van els trets. D'uns i altres.