El 1925 la gent de l'Ateneu Empordanès editava la primera guia de la Costa Brava feta amb la intenció de contribuir a aixecar el país, immers en la crisi que va seguir el final de la Primera Guerra Mundial. La guia era farcida de fotografies de tota la costa, des de Blanes fins a Portbou, que mostren un paisatge encara verge. Els primers que s'hi feien xalets hi sortien amb noms i cognoms. Eren una raresa. D'ençà de llavors ha passat quasi un segle, però per a l'envelliment de la nostra costa sembla que hagin passat mil anys. Moltes persones van creure i creuen encara que no en tenen prou ajaient-se a la sorra guaitant el mar. Volen tenir la casa just a davant. Llevar-se amb un paisatge d'onades entre la tele i el sofà. No els importa contribuir a degradar la terra que diuen estimar. No ho tenen en compte. Volen el seu xalet i estan disposats a pagar-lo. L'estiu passat, des de la platja de Pals, ja es veia la queixalada que les màquines havien fet a l'antiga pedrera de S'Antiga. Un clot roent entre el verd dels pins.

Gràcies a les accions de la plataforma SOS Costa Brava, nascuda el 4 d'agost passat, i a la pressió ciutadana, la Generalitat ha ordenat una moratòria en la construcció de milers de xalets, càmpings, camps de golf, centenars d'amarradors i d'hotels que ja estaven previstos o en marxa. Però un any passa molt de pressa i les empreses afectades ja amenacen les institucions amb demandes i querelles. El bé públic i el bé privat viuen, com sempre, immersos en una tensió constant. A la pàgina web de la plataforma veuran algunes fotografies de la costa: l'abans i l'ara. Mirin-se-les asseguts si no volen caure de cul a terra. Que cal control és d'una evidència completa. S'ha de tenir una visió molt interessada per no veure tot el que ens hem carregat només en dues generacions.