Transversalitat és una de les paraules que s'escolten més aquests darrers mesos a la política catalana. El fan servir molt sovint tots aquells que consideren com un factor positiu que els partits polítics sacrifiquin el seu propi ideari polític per aconseguir objectius comuns. Un esperit molt lloable, però que té un petit problema: Quant de temps s'haurà d'actuar amb transversalitat? Quant de temps s'haurà de renunciar al propi ideari? Alguns contesten: el que faci falta fins a aconseguir la república catalana.

Atès tot allò què ha succeït des del 27 d'octubre de 2017 fins ara, crec que tardarem molt a aconseguir aquest objectiu, si és que s'aconsegueix. I, mentrestant, què fem? Quin ideari apliquem per governar els ajuntaments? Quin model de país definim mitjançant la governança de la Generalitat?

Per qüestions de feina tinc contacte amb petits i mitjans empresaris, i amb els gremis i associacions que defensen els seus interessos. I tots m'han expressat la mateixa queixa: molts ajuntaments i la Generalitat s'han convertit en màquines burocràtiques que en lloc d'ajudar-los, només fan que posar-los pals a les rodes. És una queixa adolorida, de gent que s'estima el país, de gent que posa diners en projectes en els quals creuen, de gent que no especula, de gent que crea riquesa i llocs de treball.

Tot són obstacles: que si mil i un tràmits administratius, que si mil i un informes per part d'un nombre inacabable d'organismes, que si suspensions per aquí, que si moratòries per allà. A vegades sembla que estem davant d'una conxorxa de l'alt funcionariat (que imposa la seva voluntat sobre els polítics, que en definitiva són els representants dels ciutadans) per complicar la vida al sector privat.

Quan em reuneixo amb determinats responsables administratius moltes vegades penso: si ens veiés un empresari francès, alemany, suís, etc., pensaria: «Amb tants de tràmits, amb tanta paperassa, jo, en aquest país, no hi invertiria ni un cèntim d'euro».

A Catalunya -a més d'un increment important dels recursos econòmics- li cal una reforma en profunditat de les seves administracions públiques, des dels ajuntaments fins a la Generalitat. Cal simplificar els tràmits administratius, ajudar -no amb paraules, sinó amb fets- a tot aquell que vulgui invertir i crear llocs de treball. Podar no, arrancar d'arrel tot aquest munt de burocràcia que fa impossible agilitar la resolució dels expedients administratius.

No sento cap partit que parli d'això. Les preocupacions que he expressat haurien d'estar en primer pla de l'agenda política. Aquí també ens hi juguem el país.