24 de febrer de 2019
24.02.2019
Diari de Girona

La Flama de la Llengua

24.02.2019 | 06:00
La Flama de la Llengua

Avui, 24 de febrer, té lloc a Montserrat la 50a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, dia en el qual el món excursionista recorda la figura de Pompeu Fabra, un acte que esdevé un compromís amb la llengua, la cultura, l'esport i la natura. Els actes de la Renovació de la Flama s'inicien cada any unes setmanes abans amb l'encesa de la Flama a Prada del Conflent, davant la tomba del mestre Fabra. En arribar la Flama a Montserrat és dipositada a la llàntia situada a l'atri del santuari i que manté aquest foc encès tot l'any. La llàntia que acull la flama porta les següents inscripcions, en al·lusió a la nostra llengua: «L'encengué la fe, la portà l'esforç, la manté la voluntat d'un poble».
Cada any, la renovació de la Flama és organitzada per un centre excursionista o una altra entitat relacionada amb el món de l'excursionisme. I aquest any, pel fet de celebrar la 50a renovació, són diverses les entitats que organitzen els actes.
Des dels temps del franquisme, quan la nostra llengua estava perseguida, el món excursionista va organitzar l'acte de la Renovació de la Flama, que Montserrat ha acollit sempre degut a la sensibilitat dels monjos per la nostra cultura. Va ser el 1968 quan, amb motiu del centenari del naixement de Fabra, s'encengué per primera vegada la Flama davant la tomba del mestre. Durant una setmana la Flama va viatjar per camins de muntanya, des de Prada, fins arribar a Montserrat el diumenge següent.
El 1969, amb motiu del primer aniversari d'aquell acte, es va acordar que cada any una entitat diferent organitzaria la Renovació de la Flama, el diumenge més pròxim a la data de naixement de Pompeu Fabra, el 20 de febrer de 1868. Així, la primera renovació de la Flama va tindre lloc el 1970.
Com ha dit el P. Josep Massot, monjo de Montserrat i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2012, «cal treballar de valent, més encara tenint en compte com està el panorama de la llengua a les Illes i al País Valencià». Per això el P. Massot deia també pel que fa a la lluita per la nostra llengua: «Només ens queda protestar i resistir com hem fet fins ara».
Montserrat, un monestir amb un esperit obert i alhora arrelat a la terra, acull cada any la Festa de la Flama amb el compromís de mantenir viva la llengua mil·lenària que ens han transmès els nostres avantpassats, una llengua que ha de ser vehicle de cohesió i d'ús normal en tots els àmbits de la vida. Com ha dit el P. abat Josep M. Soler, «Montserrat s'ha sentit sempre orgullosa de poder acollir tots aquells que hi pugen amb els seus anhels i els seus desigs». Per això «Montserrat ha de ser un encoratjament per intentar canviar el desencís pel que fa al futur de la llengua», perquè pugui ser una llengua de diàleg i de convivència.
Cada any, amb perseverança i fidelitat, la Flama de la Llengua es renova a Montserrat com un acte d'afirmació i de compromís amb el nostre país i el nostre futur. Cada any la Renovació de la Flama actualitza l'esperit del canonge Carles Cardó quan deia: «Hem d'utilitzar les idees al servei de la llengua i la llengua al servei de les idees».
Per això David Pagès, escriptor, col·laborador del Diari de Girona, Premi Aina Moll 2013 (i bon amic), veu el català com «l'expressió de l'ànima del nostre poble», com «un vehicle d'inclusió, un element transversal que ens cohesiona com a societat» i que per això mateix esdevé «una porta oberta a tothom».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook