24 de febrer de 2019
24.02.2019
Diari de Girona
DIARI DE SESSIONS

Per una política intel·ligible

24.02.2019 | 06:00
Per una política intel·ligible

Una cosa intel·ligible
L'entrevista de Joaquín Soler Serrano a Josep Pla a Televisió Espanyola és un document excepcional. Any 1976. L'època de la televisió lenta, monopoli de l'Estat. Sense presses i sense competència. Un altre món. Una altra civilització. Una hora i vint minuts de calmada conversa. El programa es diu A fons, i Pla comença fent broma sobre el títol. «Parlant del nom que ha posat vostè al programa, permeteu-me a vostè una vaga crítica: jo no crec en les profunditats. Sent jove vaig llegir en André Gide que el més profund que té l'home és la superfície, és a dir, la pell». «Què hem de fer-li pregunta Pla a Soler Serrano- una cosa a fons, o una cosa intel·ligible, que sigui superficial?».

L'extrema dreta
que va arribant
L'enduriment del llenguatge polític està assolit un dels seus moments més àlgids a Espanya. L'efecte Vox sobre el Partit Popular i Ciutadans està tenint efectes demolidors en la dialèctica política, amb Catalunya com a referent obsessiu. El partit d'ultradreta, armat amb la metodologia de Donald Trump, s'està convertint en un actor de primer ordre abans d'entrar al Parlament. Una cosa semblant ja va passar amb Podem i Ciutadans mesos abans de les eleccions generals de desembre del 2015. Ja hi eren presents abans d'aconseguir escons.

L'estratègia de la tensió
Les paraules són cada vegada més gruixudes. Ecos de Veneçuela. El president del Govern va ser acusat fa poques setmanes d '«alta traïció» pel líder de l'oposició. Alta traïció per un secretari d'actes.
En el curs d'una demolidora compareixença a propòsit de les negociacions de Moncloa amb la Generalitat perquè un «relator independent» aixequi acta d'unes reunions entre partits catalans que tindrien com a objecte intentar trobar una sortida al laberint, Pablo Casado també va qualificar Pedro Sánchez de president «il·legítim» i «traïdor», adjectiu aquest últim molt utilitzat en alguns còmics de la postguerra com Roberto Alcázar i Pedrín i El guerrer de l'antifaç.

La suma de les tres dretes
Casado porta clarament el PP cap a la dreta extrema i això segurament no li donarà bons resultats, baixant respecte als 137 escons actuals. Però el perill de la suma de les tres dretes no s'ha de relaxar en cap moment. Cap analista ni enquesta va pronosticar el tomb a Andalusia. Ara el barri de Salamanca es disposa a votar en tromba a Vox, compte amb els humors del moment.
El meu amic Shlomo Ben Ami en diu «partits d'ambient, dels humors del moment». Però compte amb el tripartit de la pulsió del 155 immediat. En aquest escenari el PSOE intentarà captar el vot útil alternatiu, quina cosa li va funcionar molt bé en aquelles eleccions de 2008 amb el «Si tu no hi vas, ells tornen». El nacionalisme català haurà de trobar un discurs d'utilitat i defensa de principis i interessos dels catalans. Altrament la norma diu que en política «com pitjor, pitjor» i que allò de «com pitjor millor moment» no sembla gaire operatiu en el paisatge europeu de pors i cerca de marcs d'estabilitat.
Els bascos
Al PNB les properes eleccions generals i locals i forals els hi aniran extremadament bé, així ho diuen les enquestes i l'ambient que es respira a Euskadi, on hi he estat un parell de cops en l'últim més. El PNB aplega vot útil i ofereix estabilitat institucional i influència en la política espanyola i europea, sense renunciar ni amagar els seus objectius últims.
Em pregunto i pregunto als meus amics si a Catalunya hi ha demanda per una oferta electoral semblant. Em trobo en JB i M al pont aeri i em diu: «no ho feu malament de tal manera que em quedi sense un partit a qui votar». JB és un convergent de ment oberta i cosmopolita. Massa sovint hi ha partits amb pocs votants. Quina paradoxa tenir un segment important de votants a la cerca de partit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit