L'Església catòlica
i la pederàstia
Joan Miquel Guixà Prevere. girona
He llegit amb interès l'opinió d'en Jaume Fàbrega (L'Església catòlica i la pederàstia, 22.2.19) i li haig d'agrair la seva agudesa en l'anàlisi de la pederàstia dins l'església.
En gairebé quinze anys de sacerdoci, no havia caigut que potser tinc un problema, fins llegir aquest article: soc cèlibe i -segons sembla- potencial pederasta! Mira que el meu bisbe em va preguntar si accedia lliurement a rebre el sacerdoci, que si volia assumir voluntàriament i amb total llibertat el celibat, i jo vaig respondre que sí... i ara m'adono que he viscut feliç i enganyat aquests anys, perquè aquella decisió de no casar-me probablement em convertirà en un delinqüent! Curiós; tanmateix, agraeixo al Sr. Fàbrega que m'hagi obert els ulls. Suposo que, amb el mateix raonament, podem dir que el matrimoni és la causa del divorci, i que si la gent no es casés, s'acabarien els divorcis; o que, si no es concebés cap nen, mai no caldria avortar: chapeau!
També desconeixia que la raó del celibat és l'increment del patrimoni de l'Església... ara hi caic: per això vaig deixar la meva carrera d'enginyer industrial i vaig optar per enriquir-me amb unes mensualitats que raspen l'SMI. Jo pensava que, si vols fer-te ric, no et facis capellà, però gràcies de nou per treure'm de l'error. Per cert, hauré d'eliminar els meus germans del meu testament, ja que també desconeixia que estic obligat a donar-ho tot a l'Església.
Per on no passo és per acusar-me d'un «afany d'amagar aquests crims execrables»: tinc, com els meus germans sacerdots, total compromís per evitar qualsevol cas d'abús i fer que surti a la llum tota la veritat.
Per cert, el celibat sacerdotal està documentat des del Concili d'Elvira (segle IV).
Quina seguretat ferroviària?
Josep M. Loste Romero PORTBOU
La seguretat ferroviària és una autèntica assignatura pendent a casa nostra i a tot l'estat espanyol. Cal recordar que fa uns mesos la UE va fer uns durs advertiments a l'estat espanyol en relació amb aquesta qüestió, vidriosa i vital, de la seguretat ferroviària. El drama/desastre de l'R-4 amb diversos accidents amb morts i molts ferits posa de manifest que a Catalunya -sobre aquesta qüestió- cal agafar el rave per les fulles. Des del Govern català i la societat civil cal exigir a Renfe, Adif i Foment més inversions en el tren convencional, especialment en manteniment i renovació de les estacions. Una modernització efectiva de la xarxa de tren convencional arreu de Catalunya.
Vint-i-dos de febrer a vint-i-dos graus
Lola Arpa Vilallonga peratallada
«Sol de febrer mai dura un dia sencer», «Al febrer set capes i un barret», «Pel mes de febrer un dia dolent i els altres també». Aquestes dites il·lustren el famós Calendari del Pagès del que, fins no fa gaire, era el mes de febrer a la nostra terra.
Què està passant amb el clima del nostre planeta? Què estem fent tan malament per haver-lo trastocat en tan poc temps? La gent va en màniga curta, fa mesos que no plou, ja hi ha papallones pels camps, les cigonyes no han marxat, els arbres estan brotant i les plagues tan nocives per a les collites, com que no ha fet fred, no s'han eliminat... Mentrestant molts inconscients o ignorants repeteixen encantats la cantarella del «quin bon temps que fa!» i, amb aquella alegria, l'home del temps ens anuncia a les notícies que les temperatures d'aquest mes de febrer són les pròpies del mes de maig, com si els obliguessin a guardar un secret tan greu que fora millor no explicar.
Davant de tant silenci, em pregunto: realment som conscients de la gravetat del problema? Hi estem buscant solucions? Hi arribarem a temps?
