Ciutadans (Cs) ha girat a la dreta. O això sembla. Perquè, tot i que els dirigents d'aquest partit van intentar tancar el debat amb la proclamació pública que no pactaran amb el PSOE ni amb Pedro Sánchez, en el cas que tots dos partits tinguessin majoria absoluta al Congrés, els dubtes referents a això i les pressions no desapareixeran, en els dos mesos que queden de campanya.
Molts analistes van concloure que Pedro Sánchez va acabar de decidir la convocatòria electoral quan Albert Rivera es va fer la foto amb Santiago Abascal, líder de Vox, a la plaça de Colón de Madrid. Intuïa que els electors moderats que voten Cs podrien disgustar-se, en veure aquesta formació amb l'extrema dreta. El que segurament no sospitava Sánchez és que l'expectativa de guanyar votants centristes i no desitjosos de la polarització entre la dreta i l'independentisme s'incrementés tant, després de la solemnització de Rivera de no pactar amb ell.
I és que el context actual no juga tant a favor de la formació centrista com ho feia fa un any, quan Inés Arrimadas (ara desitjada a Madrid) va guanyar les eleccions autonòmiques a Catalunya i Ciutadans apareixia, en algunes enquestes, com el partit més votat d'Espanya. La menor inflamació a Catalunya (en comparació amb l'octubre de 2017); la moció de censura que va fer pujar Sánchez, que li ha servit per consolidar el primer lloc en els sondejos, i la irrupció de Vox (que, després de pescar en els caladors del PP, comença a fer-ho en els de Ciutadans), han ficat pressió a un partit que podria haver jugat a l'ambigüitat i que, aparentment, ha optat per alinear-se amb el bloc de la dreta. Sense garanties que ni uns (PP, Cs, Vox) ni altres (PSOE, Cs) tinguin majories suficients, el 28 d'abril a la nit.
