25 de febrer de 2019
25.02.2019
Diari de Girona

La nova biblioteca de Sils

25.02.2019 | 06:00
La nova biblioteca de Sils

No fa pas gaire que s'ha inaugurat la nova biblioteca municipal de Sils. El nou espai cultural ha passat de les reduïdes dimensions de què disposava a la primera planta de l'Ajuntament a un local quatre vegades major a la travessera de la Rambla. Després d'anys i panys essent reclamada per molts silencs i silenques, ara el seu batlle, en Martí Nogué del Grup municipal d'Independents de Sils, l'ha bastida per fi. No deixa de ser quelcom curiós que un home que confessa no agradar-li llegir hagi estat l'artífex d'una nova biblioteca, però al cap i a la fi no ens hauria d'estranyar, essent així que l'ésser humà gaudeix d'una peculiaritat: és capaç de les més grandioses contradiccions, unes vegades per fer un mal i altres moltes per fer un bé. El mariscal francès Fedinand Foch al segle dinou deia: «No hi ha homes cultes, hi ha homes que es cultiven», i em voleteja pel meu cap calb la idea que en Martí Nogué, tot i no agrada-li llegir, sap molt de «gramàtica parda», no per no ser un home estudiat –és enginyer tècnic industrial– sinó per fruir d'aquella capacitat amb què el diccionari d'ús de la RAE defineix la «gramàtica parda»: «Habilitat per conduir-se en la vida i per sortir sa i estalvi de situacions compromeses». I d'això en té sobrades experiències en el seu treball com a bomber.
La nova biblioteca de Sils té el nom de Jaume Marquès i Casanovas, qui va néixer el 1906 a Madremanya, i fou un home de polifacètica activitat: sacerdot, professor, arxiver, investigador i historiador, que morí l'onze de setembre de 1992, Diada nacional de Catalunya; en un sonet compost per ell mateix abans de viatjar cap al Cel escriví: «Malgrat que al llarg de tal vida passada hi reconec –errors i desencants, maldo per tal– que en ser l'hora arribada –no em trobi encara– tenint buides les mans.» Alliçonador desig, del qual hauríem de trobar exemple cadascú de nosaltres i, sobretot, els que són representants nostres a les institucions públiques que vetllen pel bé comú; no fos el cas que concentrats d'allò més com estan alguns en bastir aquella república imaginària tan promesa com decebuda, se n'oblidin a hores d'ara de bastir coses factibles i beneficioses pels seus conciutadans, que, a fi de comptes, per això els paguem un sou. Tant de bo!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook