Quan fa tot just dues setmanes lloava que finalment semblava que els mitjans de comunicació alemanys havien començat a parlar del procés amb un xic més d'investigació i «veritat», dijous passat apareix una notícia al telediari ( Tagesschau) de l'ARD, una de les dues cadenes de televisió públiques dels meus compatriotes teutons, que sembla treta dels continguts de qualsevol «membre» de la «caverna mediàtica» espanyola. Literalment diu: «De nou, milers de ciutadans han sortit al carrer per manifestar el seu malestar sobre el procés contra dotze líders separatistes. La policia va xifrar el nombre en 40.000, els organitzadors deien que eren 200.000. A resultes dels xocs entre manifestants i la policia, hi va haver més de 30 ferits».
Com? I els manifestants de Girona, Tarragona i Lleida? I el fet que durant les manifestacions no hi va haver cap ni un ferit i que aquests «xocs» només es van produir als talls de les carreteres que volien donar suport a la convocatòria de vaga general i que la policia tenia instruccions de desfer? És cert que, més endavant, el reportatge esmenta la vaga i els talls, però únicament per dir que hi va haver 4 detinguts. Ho vaig saber tot, perquè «la notícia» va aconseguir exactament el que pretenia. Al cap de pocs minuts de la seva emissió, uns quants amics em van trucar per demanar-me més informació sobre «els aldarulls» i per saber si ja estàvem a les portes d'una guerra civil.
Fa molt temps que me'n faig creus, sobre la capacitat, que no sembla conèixer cap límit, de mitjans i periodistes, propis i aliens, de publicar, dia rere dia, mentides i mitges veritats sobre el procés. Entenc que l'Estat espanyol menteixi. Entenc que el Govern espanyol (i la judicatura i tota la resta de «poders» de l'Estat) siguin ineptes i diguin estupideses (davant les càmeres de TV de tot el món) com ara la comparació que va fer aquella impresentable «directora» de l'«Espanya Global»: «Un referèndum il·legal és com una violació». Però no entenc que un(a) periodista o tot un mitjà de comunicació es deixi corrompre per aquest estat, ni que els seus representants culturals i intel·lectuals callin, com ho estan fent.
L'altre dia, a Roses ens visitava l'«il·lustre» CUPaire Antonio Baños, per explicar-nos que aquell «empat» inversemblant era veritable. Sí, home -no s'ho creu ni ell! De fet, el seu discurs em va semblar molt més «convergent» del que esperava. Crec que fins i tot en Puigdemont és més d'esquerres que ell. Però va dir una cosa que m'ha quedat gravada: «Potser els independentistes no estem (encara) guanyant el procés. Però Espanya l'està perdent. Cada dia». I em reconforta saber que alguns mitjans de comunicació alemanys (massa pocs pel que sembla), el consulten abans de publicar cap bajanada.
