26 de febrer de 2019
26.02.2019
Diari de Girona

Paranoia

26.02.2019 | 01:01
Paranoia

Abans de les televisions intel-ligents (contradicció en els termes), ja dèiem que quan miràvem la tele, ella ens mirava a nosaltres, però llavors era una metàfora que amb les noves tecnologies ha mutat en acció literal. Ara ens mira de veritat i avalua les nostres preferències. Així, si t'ha agradat una pel·lícula, te'n recomana altres de la mateixa corda. I si tu li fas cas, l'algoritme va disminuint a poc a poc el camp de possibilitats fins que només et mous en un registre fílmic. Ve a ser com si l'amo del restaurant en el qual algú dina de forma habitual anés prenent nota del que demana amb més freqüència per oferir-li únicament això. El client acabaria menjant croquetes de pernil i filet arrebossat la resta dels seus dies. Vol dir que l'algoritme tanca, quan hauria d'obrir. L'algoritme et redueix al monocultiu intel·lectual o desintel·lectual en què us vau conèixer.

La tele ens mira. I ens escolta. Ho deia l'altra nit, a la ràdio, una experta en ciberseguretat. M'adormo amb la ràdio engegada i quan em desperto, a les tantes de la matinada, solen estar retransmetent un apocalipsi. Un apocalipsi d'estar per casa, un desastre domèstic, però la suma de les petites catàstrofes ofereix un saldo preocupant. Deia, en fi, l'experta en ciberseguretat que el que comentem tranquil·lament a la sala de les nostres cases és captat per la tele intel·ligent (valgui la contradicció) i enviat a un centre d'anàlisi on les nostres converses són degudament processades per donar-los després una utilitat econòmica. Trump va guanyar les eleccions gràcies al big data, amb el qual es fan bogeries. Per exemple, gràcies a aquest pots ser objecte d'una campanya política personalitzada, de manera que no tinguis més remei que votar Fulano com al senyor de més amunt no li quedava més remei que menjar croquetes i filet arrebossat cada dia de la setmana. El millor de tot és que l'experta va tancar el seu discurs amb aquesta frase: «Però no ens tornem paranoics».

Com no he de tornar-me paranoic després d'esbrinar que he de tapar amb un esparadrap la càmera del meu ordinador, fins i tot la del meu telèfon mòbil i la de la meva tele intel·ligent? Vull dir que em persegueixen de veritat. No era un deliri, com insinuava el meu psiquiatre. Avui mateix abandono la medicació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook