La tecnologia aplicada ha tingut molts més fracassos que èxits però en els últims anys ens ha canviat tant la vida que s'ha guanyat una credibilitat gairebé tan gran com la fascinació que provoca. Aquests dies es parla molt del salt que pot suposar la xarxa 5G, que promet multiplicar per cent la velocitat de les connexions. I això passarà en un món on ja hi ha més mòbils que habitants i on aviat tindrem 34.000 milions d'aparells connectats (quatre per persona). Catalunya vol estar al capdavant d'aquesta revolució i el Govern ja ha aprovat una estratègia per desenvolupar la xarxa 5G. L'anunci ha coincidit amb dues informacions de signe diferent però que estan directament relacionades. Un grup d'investigadors ha fet públic un informe que deixa en evidència que els pirates informàtics han pogut saltar-se tots els sistemes de seguretat per escoltar trucades i accedir als localitzadors tant a les xarxes 4G com a la nova de 5G. Aquesta informació ja està en mans dels operadors. Hi ha preocupació per la seguretat però també per l'ús de les noves tecnologies, i el president de Telefónica s'ha posat al capdavant de la reivindicació per elaborar una Constitució Digital que defensi els drets dels usuaris. La magnitud dels canvis que poden venir afectaran previsiblement l'economia i el futur laboral, les relacions personals i la manera d'organitzar-nos com a societat i els valors, les institucions i els sistemes de govern. Garantir la seguretat serà un repte majúscul, però fins i tot si fóssim capaços de garantir un control raonable de les xarxes no s'evitaria el principal risc, que és dotar d'un poder gairebé absolut a qui tingui accés o controli la informació que es recull i es comparteix en un món connectat. Anem cap a un futur que ens garanteix més diversió, més comoditat i més serveis al nostre abast. Però ens hem saltat del debat sobre a què estem disposats a renunciar per rebre quina quantitat de cada cosa.