27 de febrer de 2019
27.02.2019
Diari de Girona

Ni cinc de calaix

27.02.2019 | 00:27
Ni cinc de calaix

Els fitxatges de partits són curiosos. Vegin l' Elisenda Alamany amb relació a ERC, que vol ocupar més espai, a còpia d'integrar polítics d'altres partits. En el cas d'Alamany, si es confirma que va de número dos a les generals, i no abandona l'escó al Parlament, serà trist. Hi ha pràctiques criticables: mantenir l'escó, si t'han escollit per un partit que abandones, a dos mesos de les eleccions, és lleig. Tenir un Parlament tancat, governar per sistema sense pressupostos, o fer-ho a cop de decret. No esforçar-se a fer un programa mínim de Govern i basar-ho tot en la crítica destructiva, són recursos que afebleixen la democràcia.

La Catalunya adormida. Aquí tenen una explicació alternativa a la lectura política de la nostra situació. El nostre pes econòmic dins d'Espanya ha minvat, mentre l'administració pública és fonamental en la contractació d'obres i pressupostos. Davant aquesta situació, no tenim cap anàlisi de com esmenar aquest fenomen. No som un cas aïllat: el nord industrial anglès va perdre la partida davant el sud del país, rendit al poder financer de la City. El nord de Portugal abans era ric, després pobre, mentre que Lisboa i el sud turístic creixen. Davant d'un problema, cal ser conscients que aquest existeix. Que ser avui la fàbrica d'un país no garanteix ser-ho demà. Si perdem les seus d'empreses, i no se n'implanten de noves, podem perdre els llocs de treball. Per exemple, si el Congrés Mundial de Mòbil anés a Lisboa o Sevilla, per a nosaltres seria una pèrdua de negoci imperdonable.

La deflació. El mes de gener, l'augment dels preus s'ha moderat un 6% a Alemanya. Excepte en educació, que es considera una eina per tenir una millor feina. Potser els alemanys han deixat de comprar, i els preus s'han reduït? Els germànics van veure com el Crash del 29 enfonsava el país, i va arribar Hitler al poder. Van recuperar-se, amb diners americans. Tradicionalment, són estalviadors: alguns, fins i tot, garrepes. Es contenen amb les compres, o com passa aquí, no hi ha calés per alegries? A l'estiu tindrem menys turistes, o vindran a la Costa Brava perquè és més a prop? O triaran Turquia, més barata? Tenim moltes preguntes, però poques respostes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook