28 de febrer de 2019
28.02.2019
Diari de Girona

Cartes

28.02.2019 | 01:13
Cartes

Felip VI
Miquel Mompió i Azemar
Quan vostè va néixer, el comte de Motrico ( Sr. José Mª Areilza) va recomanar al seu pare que no li posés el nom de Felip. Que podia aixecar ampolles a Catalunya. No li va fer cas i vostè és el següent Felip malauradament per a Catalunya.
Ha tingut diverses relliscades, o mal aconsellat amb nosaltres, i no digui que Barcelona és la seva segona casa, ja que altres ciutats de la seva Espanya es poden ofendre.
No cal que ens parli en català, tenim la sort que nosaltres entenem el castellà, fins i tot molts entenem l'anglès; en canvi la resta d'Espanya no entén el català i els tenen enganyats amb nosaltres.
Si tan segur es creu de la democràcia d'aquest país, convoqui un referèndum o votació sobre Monarquia o República i acceptarem el resultat, però només li vull recordar que alguns dels seus antecessors varen haver de marxar d'Espa­nya.
Parlar sí, imposar no.


Queixa al Trueta
Lluís Amador Muñoz girona
El passat divendres 8 de febrer vam acompanyar la filla Fefa a mitjanit a l'hospital True­ta perquè tenia dolors de part i era primerenca. Es van emportar la futura mare i ens van deixar als 6 familiars que l'havíem acompanyat en una mena de passadís amb unes cadires impossibles de permetre un descans necessari, i més quan un està neguitós pel part. Allà ens hi vàrem passar tot el dia següent sense que cap responsable ens informés de l'estat de la Fefa. Vam intentar parlar amb el personal que passava però ens deien que ja arribaria la informació. Nosaltres ens sentíem maltractats, i pitjor encara quan ens vam assabentar que hi havia una sala d'espera amb cadires més adients per als descans. Una responsable ens va fer uns comentaris que ens van acabar de deixar baldats. Nosaltres estàvem preocupats per l'estat de la Fefa i més d'un dia complert sense noves era una tortura. Ens vam sentir tractats com ciutadans de segona.
Per sort el diumenge les coses van anar a millor, a les nou del matí i amb cesària la Fefa va ser mare d'un nen, de nom Oriol (Uri per la família). Aviat vam poder veure el nadó, tot i que la mare encara va tardar unes hores. Ens van dir que els doctors ens informarien del part. Vam esperar i la informació no arribava. Una vegada ens van donar l'alta, cap a casa falta gent; allà vam trobar el calor de la família.
Hem notat un tracte ben diferent amb la responsable de les cures a domicili, una bona professional que ens informa i ens dona confiança, des d'aquí li agraïm els seus serveis.
Esperem que cap altre família hagi de passar una situació com la nostra. La Seguretat Social és per a tothom i els ciutadans ens mereixem un bon tracte. No anem pas a l'hospital per plaer a passar l'estona, hi anem per acompanyar i fer costat al familiar que ho necessita.


El VAR
Lluís Vilà La Bisbal d'Empordà
Amb la quantitat de drames individuals i col·lectius que es donen diàriament, parlar del videoarbitratge sembla una collonada, de fet ho és perquè foten el que volen igualment. Se suposa que la tecnologia hauria de servir perquè la justícia s'impartís amb imparcialitat i objectivitat, per esquivar en gran part la polèmica, però no. És més, ara la presa de pèl és més descarada que abans: si una imatge objectivament mesurable revela que no hi ha contacte entre dos jugadors de futbol és evident que no hi ha penal, siguin els ulls de l'observador blaus, verds o marrons...  Que un senyor de Madrid digui que hi ha contacte entre dos jugadors quan la tecnologia verifica que no, és que hem aprofundit encara més en aquest estat paranoic en el qual ens trobem a tots nivells...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook