Que fotut que és ser escriptor. A Anglaterra, per exemple, els autors que escrivien obres per als anomenats «joves adults» comencen a deixar de fer-ho. A aquesta deserció, que comença a ser nombrosa, hi ha contribuït el fort descens de vendes d'aquest gènere, al qual hi hem d'afegir els baixos avançaments econòmics dels editors: 1.000 lliures a canvi d'una novel·la, una xifra que molts escriptors consideren insultant.

A l'Estat espanyol, fins fa quatre dies, els escriptors teníem altres problemes força més greus: un cop jubilats, ja no podíem rebre drets d'autor pels nostres llibres. O no podíem cobrar per fer conferències. O per fer col·laboracions periodístiques.

Per sort, els jutjats li acaben de donar la raó a Javier Reverte, i han admès que rebre drets d'autor no és incompatible amb cobrar la pensió de jubilació. A causa d'això, ara la Seguretat Social li haurà de retornar els 150.000 euros amb què l'havien multat per haver cobrat drets quan estava jubilat. El dibuixant Forges, que al cel sia, també havia estat multat amb 160.000 euros, després d'haver cotitzat 79 anys. Un despropòsit.

Bé, si algú es pensa que aquests drets són una meravella, només un apunt: un escriptor sol cobrar el 10% de l'import de la venda d'un llibre (si escriu còmics, en rep el 3%). I d'aquesta quantitat, l'Estat a sobre se'n queda una part.

Feu números: si un llibre val 10 euros, per cada exemplar venut l'escriptor en rebrà 1. Per poder guanyar-ne 1.000, per tant, n'hauria de vendre 1.000. I per poder ser mileurista, n'hauria de vendre 12.000 exemplars en un any. Una proesa, per ser sincers, a l'abast de molt pocs autors. Estiguin jubilats o no.