28 de febrer de 2019
28.02.2019

La metadona

28.02.2019 | 00:53

Els presos declarant ens han deixat dues coses clares: que el jutge Llarena no va poder ser més prudent no deixant-los en llibertat provisional, perquè, com Cuixart reconegué dimarts, mentiren per no anar a presó; i que la turba independentista no va poder ser més imbècil creient-se la declaració d'independència del 27 d'octubre, perquè «va ser una declaració política sense cap validesa legal», segons ens han explicat els que van impulsar-la i votar-la. És extraordinari el que aprenem escoltant. I escoltant «els nostres». Perquè ja ni cal escoltar els altres, els diferents, els discrepants, els que qüestionen el que diem i som: n'hi ha prou d'escoltar-nos «nosaltres» mateixos per saber fins a quin punt ens agrada que ens enganyin, que ens humiliïn, que ens venguin èpica de pam i pipa per poder continuar jugant a maulets sense haver de pagar absolutament cap preu.

Quan veig a les xarxes socials aquests suposats patriotes que s'empassen com indigents la farsa, que acusen de traïdors o de venuts els qui amb més o menys gràcia intenten explicar-los la veritat; quan veig aquesta desoladora legió d'incapaços creient –i dic creient perquè pensant em sembla impossible– que són més soldats, o més catalans, o s'apropen més a la independència com més renuncien a la intel·ligència, entenc la trista història del meu país, i el mal que ens agrada fer-nos. Ni l'Espanya més casposa ha tingut mai el somni humit d'uns polítics catalans tan mediocres, tan fraudulents, tan mentiders; ni molt menys el d'un poble tan disposat a anar voluntàriament a l'escorxador de qualsevol destí, de qualsevol llibertat. És tan gros i infamant el que l'independentisme s'està fent a ell mateix, tan degradant, que costa d'imaginar en quina estratègia repressiva de l'Estat podria resultar més severa.

Encara Mas en la seva declaració d'ahir va fer referència a «l'estúpid error» de l'Estat enviant la policia l'1 d'octubre. S'ha instal·lat en l'imaginari independentista que aquella jornada va ser la del seu millor triomf, quan és la millor garantia de la unitat d'Espanya. L'1 d'octubre va ser la metadona de Catalunya, la dosi que al catalanisme li calia per continuar vivint del seu paper de víctima. Fou el pretext que esperaven per poder declarar una independència de broma, com la bomba fètida que vam tirar a la classe de matemàtiques de quart. L'1 d'octubre s'ha convertit en la nostra nova comèdia nacional, amb els seus ferits de fireta, amb Puigdemont canviant de cotxe sota un pont, com un quinqui, en lloc de preservar la seva dignitat institucional; amb aquell recompte de tomba i gira, amb la lírica de la porra que comença i acaba en ella mateixa i que és el que el catalanisme anhela, molt més que no pas haver de pagar el preu de resoldre els conflictes de veritat.

L'1 d'octubre ha servit als líders independentistes per fer por al seu públic i justificar els vergonyosos dies d'octubre que naufragaren en la presa de pèl del dia 27. L'1 d'octubre ha estat també la coartada de centenars de milers de catalans per creure que ja ho han fet tot, que no se'ls pot exigir res més, i així molts d'ells es creuen herois d'una independència que ni s'ha produït ni es produirà, i no per culpa d'Espanya, sinó perquè ells prefereixen donar lliçons i fer el mec a embrutar-se les mans i la vida pel que un trencament d'aquesta naturalesa implica.

Els presos declarant aquests dies ens posen davant del mirall amb tota l'angúnia, amb tot l'oprobi, amb totes les oportunitats perdudes. Diem que som una nació però ens comportem com si fóssim el tren de la bruixa, que és el que en realitat va ser l'1 d'octubre. Quin referèndum? Quin mandat? Quina majoria? L'Estat, que ens coneix i ens estima molt més del que mai arribareu a comprendre, us va donar exactament el que volíeu: adrenalina emocional per fer la festa, per poder anar al Suprem a donar lliçons de democràcia, perquè quedéssiu satisfets en la vostra superioritat moral sense precedents, perquè després i en tot us poguéssiu rendir declarant falsament la independència i al cap d'unes hores i, com si res, ficar-vos dolçament al llit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook