Fa pocs dies hem conegut la decisió de la companyia de construcció aeronàutica europea Airbus de fixar per l'any 2021 la sortida de fàbrica del que serà l'última unitat de l'avió del model A380. Val a dir el cessament de producció del que és l'avió de transport aeri de passatgers de més capacitat: entre 500 i 800 segons la configuració que hagi volgut donar cadascuna de les poques companyies aèries compradores.

La raó de no fabricar-ne més, quan ni tan sols s'hauran construït una mínima part dels previstos és contundent, ha estat conseqüència de la decisió de la companyia aèria Emirates d'anul·lar la comanda -i per tant la recepció- d'un significatiu nombre (39) d'unitats que tenia previstes. Tot i així compensarà les anul·lacions canviant-les per comandes d'altres dos models, més petits, que poden volar gairebé a la mateixa distància i el consum de querosè dels quals és aproximadament entre un vint i un vint-i-cinc per cent inferior, amb els seus dos motors que els avions grans de quatre motors.

De seguida que Airbus va anunciar el cessament es va parlar del problema de pèrdua de llocs de feina en moltes empreses proveïdores a diferents estats europeus que la desaparició de l'A380 portarà implícita. Després hi ha qui ha matisat que s'espera que no siguin molts acomiadaments de treballadors donat que s'hauran de fabricar més quantitat de components pels models més petits.

Referir-me a un cessament de producció d'un model relativament jove no em produeix cap insatisfacció, ni molt menys l'oposat, tot i que soc un apassionat de l'aviació, especialment de la comercial, i em considero una persona afortunada per haver tingut la immensa sort d'haver volat en gairebé tots els models d'avions que s'han construït des de la dècada dels seixanta. I em refereixo tant als que eren a hèlix, turbohèlixs i a reacció i han estat o estan en servei operatiu. Gràcies al transport aeri milions d'éssers humans hem pogut desplaçar-nos des dels nostres llocs de residència habitual als més variats confins del planeta. Alguns, entre els quals em trobo, hem tingut la sort d'haver volat en el mític Concorde així com en avions sortits de fàbrica abans que iniciessin els seus vols comercials. Vols que són tota una experiència, vols tripulats per pilots de l'empresa constructora des de la seva fàbrica fins al país de la companyia propietària o arrendatària. Recordo de manera especial el que vaig fer en el primer B757 que va incorporar Air Seychelles des de la factoria de Boeing a Everett, estat de Washington, entre altres raons perquè va ser un vol amb un grapat d'oblits d'equipament i servei d'àpats per part dels responsables de la companyia de l'oceà Índic.

Tinc una certa sensació de pena per la seva desaparició futura, però no per motius personals sinó perquè ha començat a canviar la manera en la qual havia de passar a la història de la construcció aeronàutica i de l'aviació comercial: no com un fracàs ni com a exemple d'ineptitud empresarial que és com quedarà. El seu fracàs no és només comercial -gairebé no ha trobat companyies compradores- sinó sobretot de visió i planificació estratègica de l'equip directiu d'Airbus, amb errors majúsculs.

Entre aquests errors sobresurt el d'haver-se capficat en el projecte d'un avió de quatre motors per causa de la seva gran capacitat, superior a la de qualsevol altre, i això li resta eficiència respecte d'altres, tret del veterà B747, la demanda actual del qual és per transport de càrrega més que de passatgers. Un altre error va ser creure que cada vegada hi hauria més trànsit de viatgers a través de macrocentres de distribució o hubs. I encara un altre més: el d'haver menyspreat el fet que els propietaris de molts aeroports que ni estaven ni estan preparats per a les innegables necessitats operatives del colós ara caigut en desgràcia, no estaven en condicions financeres o disposats a invertir grans quantitats de diners per adequar les seves infraestructures.

Abans d'acabar vull deixar constància de la meva experiència personal com a usuari dels avions A380, en alguns dels quals hauré de tornar a volar perquè seguiran en actiu molts anys més. Per una banda he tingut sensacions d'aclaparament per la massificació en els processos d'embarcar i de desembarcar així com en els tràmits de fronteres en haver de presentar el passaport havent arribat al mateix temps més de mig miler de viatgers. Les estades a bord les considero gairebé iguals que en altres avions, encara que això és solament una part dels viatges en qualsevol avió.