Albert Rivera va anunciar el lliurament dels seus vots a Rajoy una setmana abans de les generals de 2015, gràcies a la qual cosa va veure reduïdes les seves expectatives a la meitat i probablement va perdre per sempre l'oportunitat de presidir el Govern. Malgrat aquest precedent, Rivera va tornar a regalar els seus diputats andalusos al PP en plena campanya regional. Garantia així que tampoc hi hagués sorpasso a Andalusia.
Ara es blinda contra un pacte amb el PSOE, dos mesos abans que s'obrin les urnes. Oblida que el 28 d'abril serà menys important el recompte d'escons que el nombre d'aliances que pugui segellar cada partit. A més llibertat de maniobra, més possibilitats de triomfar.
L'anunci de Rivera perd rellevància, quan s'observa que procedeix del mateix partit que sosté encara avui contra tota evidència que no s'ha agermanat amb Vox a Andalusia. Tanta exquisidesa, i resulta que pacta amb qualsevol. Si seguís entreoberta la porta de la seva antiga posició de centre, mantindria en suspens els seus veïns conservadors i progressistes. En canvi, els promiscus Ciutadans i PP han engreixat Vox amansint-lo, acariciant-lo, sense sospitar que el bonic gatet podia evolucionar a tigre famolenc. Si el monstre segueix creixent, Arrimadas i família es trobaran més a prop de Waterloo del que pretenien. L'estridència patriòtica només demostra que, pel preu de Rivera, pots adquirir un Vox autèntic.
Acostumat a amagar-se rere el bipartidisme defallent, Rivera no adverteix que està esgotant el seu crèdit personal. Peca al costat de Casado de concedir a Sánchez més importància de la que té. Així, els partits antany majoritaris de la dreta estan aconseguint que socialistes i Vox monopolitzin el duel preelectoral. Fins al punt que als ciutadans no Ciutadans els importa menys amb qui pactarà Rivera que la decisió referent a Abascal.
