01 de març de 2019
01.03.2019
Diari de Girona

Preguntes difícils

01.03.2019 | 01:31
Preguntes difícils

En les darreres setmanes, diverses persones m'han preguntat el següent: «És veritat que l'any 2020 hi haurà una crisi econòmica molt grossa?». Davant aquesta pregunta, jo en faig una altra: «D'on ho has tret?». Resposta: «M'ho han dit, es comenta?». Però ningú acaba de dir la font de la informació. Pregunto si ho han escoltat d'algun d'aquests pseudoeconomistes apocalíptics que es va omplir la butxaca de diners dient que s'acostava la fi del món fa sis o set anys. Quina és la base d'aquestes suposicions? Com que la prudència és important, la resposta racional obliga a dir que si no hi ha res d'excepcional com una guerra, si no apareix un cigne negre (com va ocòrrer els anys 2007 i 2008) l'economia creixerà menys, però no és d'esperar una recessió. Ningú espera a hores d'ara, a causa d'aquestes expectatives, que el Banc Central Europeu pugi els tipus d'interès, que és del 0 per cent. En viure en un món globalitzat, depenem molt del fet que Alemanya faci un estornut i que França estossegui. Encara és massa aviat per veure els efectes del Brexit. I ves a saber Itàlia. Hi ha esperances que la Xina i els Estats Units s'acabin entenent i que la guerra comercial sigui més una batalleta de curta durada. Respecte al fet que el món de les finances ens doni un ensurt, els experts diuen que la legislació creada a partir de 2008 impediria una situació semblant als anys negres. Els optimistes suggereixen, pel contrari, que vivim en un món d'extraordinari progrés tecnològic que ens obre una llarga etapa de creixements. El món, en el seu conjunt, espera créixer un 3,5% aquest any segons l'FMI. Preocupen menys del que pensava que el deute mundial respecte del PIB sigui del 250%. Amb el deute sempre cap la possibilitat de refinançar-lo. S'ha girat onatge, però és lleu i controlable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook