02 de març de 2019
02.03.2019
Diari de Girona

Cartes

02.03.2019 | 01:46
Cartes

Seguretat, un valor a la baixa?
Lluís Torner i Callicó girona
D'un temps cap aquí, aquest valor tan bàsic, que esdevé un dels més preuats, com és la seguretat, està passant una important crisi que fa que, lamentablement, tenint en compte que cada vegada es veu agredida en major intensitat, la gent visquem atemorits; és un continu escoltar o llegir notícies, als mitjans d'informació, de robatoris, amb intimidació o fins i tot amb violència física, tant anant pel carrer, com dins dels habitatges.
És ben freqüent tenir algun conegut o un familiar que n'ha patit algun cas, o tal vegada ens ha passat a algú de nosaltres. El que costa d'entendre és que la Llei sigui tan laxa en aquests casos. Ens fa posar molt tristos, veure com hi ha infractors, als quals la policia ha agafat, en repetides ocasions, que portats al jutjat, entren per una porta i surten per l'altra; en llibertat, clar que amb càrrecs, però mentrestant van fent. Ho considerem incomprensible, doncs, pel que fa als «càrrecs» més que pels que han comès el delicte, són pels que ho han patit en la seva pròpia pell. Els jutges, diuen que és el que marca la llei; sí és així, no seria bo de modificar-la, pensem. És molt trist que, ni dins de casa, puguem restar tranquils; prou maldecaps tenim els humans, que a més haguem de patir per culpa dels malfactors.
I ja no parlem d'altres tipologies actuals –encara més greus– que també estan sovintejant, com són les violacions sexuals o també l'ocupació indiscriminada de pisos, en algun cas de gent que hi viu o que el necessita. És aquesta la societat que volem? Potser, tots plegats, hauríem de reflexionar-hi, no? És el nostre parer.


Matar un rossinyol
salvador tarradas GUALTA
El proppassat dimecres 20, el segon canal de la televisió espanyola, en ple judici als independentistes catalans, va tenir l'encert de passar –conscient o inconscientment–, la meravellosa pel·lícula Matar un rossinyol, basada en la novel·la de l'escriptora estatunidenca, Nelle Harper Lee, To kill a Mockingbird. Tracta d'un advocat d'ofici en un poble del sud profund, que contra vent i marea decideix tossudament defensar i demostrar la innocència d'un home negre acusat dhaver violat una noia blanca, en un judici racista en què la sentència ja està escrita i cantada, a la bestreta.
El rossinyol és inexistent a Amèrica. El mockingbird (en català en diríem ocell foteta), és un simpàtic, entremaliat i poliglot ocell (Mimus pollyglottos), símbol de, entre altres, l'estat d'Alabama. El tret característic d'aquest passeriforme, exclusiu del nord d'Amèrica, és la seva capacitat d'imitar el cant d'altres aus, els sons d'alguns insectes, granotes i cascavells de les serps, talment com si estigués fotent-se'n (mocking).
Quan un home, que viu aïllat i solitari, salva la vida dels fills de l'advocat clavant-li un ganivet al pare de la noia blanca, que els volia matar, la filla de set anys li diu al seu pare que portar el seu salvador a la justícia seria com matar un mockingbird.
Tota l'obra és un al·legat contra el racisme, els prejudicis, el fals testimoni, el perjuri, el linxament; i a favor de la presumpció d'innocència, el pacifisme, la tolerància, la innocència i la fraternitat.


Joves pel clima
M. Àngels Pagès Ventalló
Encara que hi hagi veus en contra, la realitat del canvi climàtic és un fet. Qui ho té ben clar és el moviment estudiantil Fridays for future que va creixent com l'espuma a moltes ciutats del continent europeu. Qui ho va iniciar va ser Greta Thunberg, una jove adolescent sueca. Ella sola es va plantar davant el Parlament per protestar contra la inacció del govern suec per pal·liar el canvi climàtic. Ara ja és coneguda pels seus discursos davant institucions com ­l'ONU o el Fòrum Econòmic Mundial. Fa pocs dies va fer sentir la seva veu a Brussel·les a la Conferència organitzada pel Comitè Econòmic i Social Europeu. Es va dirigir a Jean-Claude Junker i altres dirigents polítics amb unes exigències molt dures respecte a la necessitat de reduir les emissions un 80% per al 2030. Els va advertir que si no fan el que s'ha de fer per frenar el canvi climàtic passaran a la història com els pitjors malvats de tots els temps.
Girona ha estat la primera ciutat espanyola a adherir-se a aquest moviment per part de tres estudiants. Seguint l'exemple de la Greta el migdia del divendres 18 de gener es van plantar davant la Seu de la Generalitat. Així han continuat cada setmana amb l'objectiu d'anar sumant forces i ja són més de cinquanta els manifestants. Barcelona ha seguit el seu exemple i moltes altres ciutats s'aniran afegint ja que el poder d'expansió de les xarxes és imparable.
És ben lloable que una lluita personal s'hagi convertit en un projecte global que mogui tota una generació en defensa de la vida a la Terra. El passat 21 de febrer més de 30.000 estudiants es van manifestar pels carrers de Bèlgica per demanar polítiques efectives que facin front al canvi climàtic. Esperem que la força de les seves veus ajudi a conscienciar la nostra societat a prendre mesures a un problema que afecta a tots els habitants del Planeta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook