Les situacions de vulnerabilitat amb l'habitatge, sovint vinculades a la possibilitat de la seva pèrdua com a residència habitual, suposen un desassossec per a les famílies. És un fenomen que interpel·la tota la societat. Durant els anys de dificultats econòmiques, l'acció pública ha generat instruments com la llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica o la llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial. Ambdues han permès trobar solucions a situacions personals de risc. A més, en el cas de les comarques de Girona, les aportacions de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per a ajuts al pagament del lloguer, prestacions d'urgència i ajuts implícits, han arribat l'any 2018 a més de 8.700 famílies, per un valor de gairebé 15 milions d'euros.

Una altra eina, destinada a generar habitatge assequible, és l'exercici del dret de tanteig i retracte, on l'esforç del Govern ha anat incrementant progressivament. L'any passat, a la demarcació de Girona, la Generalitat va adquirir 76 habitatges, amb una inversió de 4,5 milions d'euros. Hem de destacar que Catalunya és capdavantera en aquesta via d'ampliació del parc públic, s'han fet molts esforços. El 2018 ha servit per incorporar gairebé 900 habitatges (destinant 50 milions d'euros) procedents d'execucions hipotecàries, uns habitatges que s'han destinat a lloguer social. Aquest mecanisme d'ampliació del parc públic reuneix tres característiques: és econòmicament sostenible (amb 50.000 euros de mitjana per habitatge); territorialment eficaç (efectuant les adquisicions a municipis amb demanda de casos d'emergències) i temporalment eficient (amb un temps d'incorporació més breu que la promoció). Per això convidem ajuntaments i entitats del tercer sector a sumar-s'hi: el Govern ha posat al seu servei una línia de finançament per a l'adquisició d'habitatges, amb un pressupost de 110 milions, que ha de permetre que comprin habitatges de lloguer social amb el procediment de tanteig i retracte. Les entitats que adquireixin aquests habitatges hauran de destinar-los, prioritàriament, a les meses d'emergències.

Més enllà d'aquestes actuacions, hem de ser capaços com a país de guanyar resiliència, preparant-nos millor per donar sortida a totes les necessitats d'habitatge. Per exemple, revisarem la durada de la protecció fent-la majoritàriament permanent; estimularem la promoció d'habitatge protegit de lloguer; incrementarem els instruments de per combatre situacions d'emergència i els desnonaments; habilitarem eines per a propiciar una moderació dels preus de lloguer, entre altres. Totes aquestes són mesures que inclourà un Decret llei que preveiem que el Govern aprovi els pròxims dies.

Amb una visió a mitjà termini, pretenem que el parc de lloguer social representi el 5% dels habitatges principals i, en les àrees de forta demanda, un 15% dels habitatges principals sigui per a polítiques socials. Són objectius que fixa del futur Pla territorial sectorial de l'habitatge, en elaboració, i que també està a punt de ser aprovat inicialment.