Fa anys que el sistema educatiu avança com els crancs. Amb pas ferm, això sí. La nova idea dels cervells que dissenyen la ruta educativa dels nostres menors és, ara, potenciar l'ús dels mòbils i tauletes a les aules des de finals de primària fins ben entrada l'ESO. Sí, com més aviat incloem les noves tecnologies en tots els àmbits socials, abans aprofitarem millor el seu potencial i -el més important- abans aprendrem a utilitzar-les amb naturalitat, seny i mesura. Fins aquí poc a dir, que quedi clar, que després sempre em surt l'il·luminat de torn addicte a les tisanes acusant-me del que no he dit. El problema de fons no és que les altes esferes educatives llancin bonics dogmes teòrics com aquest sinó quan, a la pràctica, tot es descobreix com a pura i execrable retòrica, com a teoria psicopedagoga genital pensada únicament per marcar paquet. Com quasi tot allò que duu la marca d'autenticitat del Departament d'Educació darrerament, no ens enganyem.

Durant aquest curs, en aquesta mateixa línia d'actuació, s'ha posat en pràctica a l'ESO un nou i caòtic model d'avaluacions per dimensions que ni els seus ideòlegs han sabut explicar com aplicar. I mira, per dimensió el que tinc aquí en suspensió. Estic segur que, si poguéssim introduir les seves directrius a Skynet per intentar desxifrar-les, provocaríem el seu col·lapse. Però no em feu massa cas, que segur que, al final, aquesta col·lisió constant entre onanisme teòric i aplicació real al món educatiu és culpa dels professors, que sempre es queixen de tot, i més quan la seva feina -a banda de les excessives retribucions i vacances que perceben- es redueix a obeir el que ve de dalt i ensenyar sense protestar a unes generacions que, tot i saturar un xic de res les aules, pugen cada cop més atentes, educades i predisposades a l'estimulació intel·lectual i perianal.

Quan els gurús de l'ensenyament més polític i tècnic s'omplen la boca amb això de potenciar l'ús del mòbil a les aules, ja ens podem anar preparant. La idea és bona, ho mantinc, els que no són de fiar són els seus impulsors, que si ja han demostrat sobradament ser uns sapastres intentant gestionar el sistema educatiu, encara ho són més establint un diàleg mínim, real i efectiu amb el personal docent, el seu millor actiu. De fet, això arriba tard i malament, com sempre, perquè molts centres fa temps que s'han buscat la vida i empren les noves tecnologies segons necessitats de la matèria i possibilitats de l'alumnat. Que hi vulguin destinar ara 400.000 euros per preparar els centres que ho demanin, sense regular un programa genèric, amb la informació escapçada, per molt pla pilot que diguin que és, convida a pensar que tot s'ha dissenyat des del «i a veure què passa». També com sempre. Per últim, vendre-ho com la panacea al fracàs escolar, no per combatre'l sinó per continuar maquillant-lo mentre la llei educativa fa metàstasi per tot arreu, és el súmmum del descrèdit.