03 de març de 2019
03.03.2019
Diari de Girona
Editorial

L'etern mur del tren pel mig de Figueres

03.03.2019 | 06:00
L'etern mur del tren pel mig de Figueres

Jesús Posada, expresident del Congrés, va prometre en una visita a Figueres, un mes abans de les eleccions generals de 1996 que portarien el PP d'Aznar per primera vegada a La Moncloa, que «serà prioritari intentar resoldre» el problema del pas de la via del tren per Figueres. Han passat 23 anys, amb uns quants canvis de govern a l'Estat, i tot continua igual. De fet, res ha canviat des que a finals dels anys setanta el tema ja estava damunt la taula. És cert que durant el primer govern del PP es van fer uns avenços. Renfe i l'Ajuntament de Figueres van redactar un projecte per suprimir els passos a nivell al llarg de l'any 1997. Foment va arribar a dir que estava disposat a eliminar-los abans de l'any 2000. I el desembre de 1997 es va anunciar, amb tota formalitat, que el Ministeri de Foment, amb Francisco Álvarez Cascos al capdavant, i l'Ajuntament de Figueres, liderat per Joan Armangué, havien arribat a un acord per soterrar les vies del tren amb un cost de 4.000 milions de pessetes (uns 24 milions d'euros d'ara). Era la primera vegada a la història de la ciutat que es presentava un projecte presumptament definitiu per soterrar una línia del ferrocarril que creuava la ciutat des del segle XIX i que, al llarg del segle XX, s'havia convertit en un mur per a la vida ordinària del municipi i el trànsit de vehicles. «Un gran pas per al futur de Figueres» era el títol d'un editorial del Diari de Girona del 4 de desembre de 1997. I fins avui.
Més tard (any 1998), es va parlar de construir una variant del tren per l'est de la ciutat amb un pressupost de quasi 80 milions d'euros. També (any 1999) que se soterrarien les vies per acollir una estació del tren d'alta velocitat. Finalment, cap d'aquests projectes va reeixir. L'estació del TAV es va portar a Vilafant i la línia del tren convencional va continuar, com tota la vida, creuant el mig de la ciutat. Ara, molts anys després (la construcció del TAV i la posterior crisi econòmica ho van arraconar tot), l'alcalde, Jordi Masquef, ha rescatat aquesta històrica reivindicació figuerenca de soterrar les vies del tren. De moment, ha traslladat la petició a Adif, que s'ha compromès a estudiar-ho amb el Ministeri de Foment. És inqüestionable que es tracta d'una necessitat vital per a Figueres i que un dia o altre s'haurà de trobar una solució, però no ho és menys que, des fa un temps, aquest tipus d'obres no figuren en els projectes i pressupostos d'obres públiques de l'Estat. Es va perdre l'oportunitat a finals dels anys noranta. No obstant això, l'Ajuntament figuerenc ha de ser persistent en la seva reivindicació. I molt més d'aquí a pocs mesos, quan s'iniciï la nova legislatura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit