Final de legislatura
Les legislatures convulses duren poc. La que va començar amb les eleccions del 26 de juny de 2016 no va tenir nou president investit fins a l'octubre d'aquell any, amb l'abstenció del PSOE i una crisi que va acabar, transitòriament, amb la seva secretaria general. Després va venir l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola des d'octubre fins a gener de 2018. Pressupostos aprovats la segona setmana de maig de 2018 i sentència de Gürtel amb el PP culpable a títol lucratiu. Mariano Rajoy no va veure el que li venia. Moció de censura l'última setmana de maig i nou president l'1 de juny de 2018. Pressupostos tombats la segona setmana de febrer de 2019. Quan vam intentar reprendre el diàleg, el PSOE ja tenia presa la decisió d'eleccions llampec al mes d'abril. Els poden anar bé.
Una campanya amb Setmana Santa
Conversa amb R. Argumenta per què van escollir el 28 d'abril: setmanes d'escalfament, Setmana Santa de descans i una campanya intensa d'una única setmana de recta final. M'argumenta que és important que la Setmana Santa caigui al mig perquè els dies de vacances són temps per pensar més i quan es parlarà més de política. Això li fa calcular que l'última setmana s'encararà només amb un 20% de vot indecís. Calcula que els pot anar molt bé. Calcula que guanyaran les eleccions a Catalunya. Això també m'ho ha dit Narciso Michavilla, segurament el nas més fi en el camp de les enquestes, l'únic que va preveure el tomb en les eleccions andaluses.
La paraula donada
Un carallot que tinc al voltant em critica en públic de tant en tant perquè he escrit en aquest espai que el govern socialista ha complert en aquests mesos més amb les comarques gironines que l'anterior govern popular. Quan vam negociar la moció de censura també vam negociar un document discret d'inversions i decisions urgents del Ministeri de Foment a Catalunya. S'ha accelerat l'N-II molts mesos i aquesta setmana s'ha firmat el conveni per a l'estació de la línia d'alta velocitat a l'aeroport de Girona. Tot això, i més, formava part dels acords del mes de maig de 2018. Me'n sento satisfet. La política ha de ser útil i efectiva.
La Fundació del Valle de los Caídos
La meva última intervenció en ple d'aquesta XII legislatura ha estat una pregunta oral al Govern sobre l'opacitat i gestió preconstitucional de la Fundació del Valle de los Caídos. Hi he dedicat temps i he trobat uns Estatuts de 1959 redactats sota la supervisió de Carrero Blanco, he descobert que no té patronat ni rendeix comptes adequadament al Tribunal de Comptes però que ha rebut més de 2 milions d'euros de diners públics en els últims sis anys. També he descobert que part del seu patrimoni fundacional es troba en una caixa forta del Banc d'Espanya i consisteix en joies de donacions variades. Com pot ser que aquests nou mesos de govern socialista no hagin servit per fer net d'aquesta arqueologia franquista que dona cobertura a una congregació de benedictins que allí fan apologia del franquisme.
Marelli Angelli
Quan les coses es posen veritablement desagradables, sempre és relaxant i reparador llegir el Corriere della Sera. Així m'informo de la mort de Marella Agnelli, vídua de Gianni Agnelli, l'Avvocato, el gran patró de la Fiat. Es van casar el 1953 a Estrasburg -la ciutat on sempre s'ha de tornar- i Marella hauria complert 92 anys al mes de maig. 50 anys amb Agnelli. L'amistat profunda amb JFK i amb Truman Capote. L'alta burgesia empàtica i distant. «La signora Marella era capace de empatia con il prossimo, senza rinunciare a porre una distanza; il che è sempre segno di intelligenze». N'he conegut unes quantes poques persones d'aquesta espècie.
