El «sofert» treball de l'acusador

Xavier Serra Besalú girona

He estat veient força moments del judici a la democràcia, amb relació als fets de setembre i octubre de 2017, que s'està duent a terme al Tribunal Suprem d'Espanya.

He vist suficient per fer-me càr­rec de com n'és de dura la vida de fiscals i acusadors: vinga fer preguntes -a boca de canó, com en els concursos de la TV- per veure si la pobra persona que fa mesos que no gaudeix de l'aire lliure, s'equivoca, dubta, o l'espifia.

Ha de ser una dura tasca per als seus promotors: tantes hores preparant aquest «festival», un inter­rogatori que pot ser letal (una mena d'Ahora caigo), i on l'únic premi per a la presa seria potser un: «perdó, ens hem equivocat des de fa X mesos». També ha de ser dur psicològicament: s'adonen que ells -els acusadors- no resistirien aquesta tortura? I la dignitat que es percep en les persones assetjades, no els ha sorprès?

Sense prejutjar quins danys han fet a la legalitat, al poder o a no sé qui, aquestes escenes encaixarien bé en una ficció cinematogràfica o una recreació històrica, però en directe resulten d'allò més lamentables: com per deixar de creure en la justícia i, principalment, per preguntar-se per què cadascú està assegut on està, i quin és el sou per organitzar «tals caceres»?

Tant de bo reflexionem tots una mica, i defensem, amb passió i de la manera pacífica que sabem, la llibertat i la democràcia.

Acusar no és assetjar; ni tenir la raó és conservar el poder: considerem-ho.

Bus saturat

Anna Ribera Domingo GIRONA

No som pocs els gironins que diàriament fem ús dels busos com a medi de transport ja sigui per anar a l'escola, al treball? Però cada dia t'adones que hi ha més gent que agafa, a la mateixa hora, el mateix bus que tu. Això causa que a certes hores el xofer hagi de tancar-te les portes degut a la gran massa de passatgers que porta. Davant aquest problema, amb tot el meu respecte, seria recomanable que a hores punta s'enviessin dos busos en lloc d'un, cosa que facilitaria no fer anar tard a la gent.

Jo soc jove i sempre tinc l'alternativa d'anar caminant, però i aquelles persones que es troben ja amb una edat que els fan mal els ossos? Aquests, malauradament, ja no tenen assegurat un seient per poder-hi seure.

L'estafa del retrovisor

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque TORROELLA DE MONTGRÍ

Hi ha persones que no tenen cap escrúpol a l'hora d'aprofitar-se d'altres de grans i robar-los els diners fins a convertir-lo en una professió, mitjançant un estratagema que és una estafa. És el cas del retrovisor trencat. Aquesta setmana s'ha fet pública l'estafa per aquest mètode a un senyor de 85 anys de Sant Gregori, amb un botí de 5.000 euros.

Els lladres provoquen una petita topada tot fent veure que l'altre cotxe, normalment conduït per algú d'edat avançada, els ha trencat el retrovisor. I és després on entra tot el joc de fer creure a la víctima que els ha de pagar en efectiu els danys que se suposa ha causat.

Com que allò que busquen són diners en efectiu, fan anar la víctima amb ells a treure els diners del bancs per assegurar-se que els donen al moment. S'aprofiten de la confusió creada per la situació d'atabalament que pot suposar un cop al cotxe d'una persona gran.

Els Mossos han posat sobre avís la població, dient que en cas de trobar-se en un cas similar «cal no cedir a pagaments en efectiu a persones desconegudes». I si cal aclarir la situació, trucar sempre al telèfon 112 per comptar amb la seva col·laboració.